ENCIAM “AL BUIT”, SEMPRE A PUNT!!

Per fi , desprès d’uns quants dies de no poder ni acostar-me a l’ordinador, avui puc penjar una nova entrada ( o post, no sé com es diu…). I és que hem anat molt, molt curts de temps, sembla que a mida que s’acosta l’estiu i amb ell el final de curs, tot es comprimeix i no hi ha temps per res. Tots els actes s’acumulen i sembla que facin cua a la teva agenda, i tot sembla que tingui caducitat el 23 de juny…Però bé, és el temps que ens toca viure, i que així sigui ¡!

Avui us porto un “truquet” que a casa ens fa molt de servei, i vaig pensar a compartir-lo amb tots vosaltres, a veure si també us fa servei.

Resulta que a casa ens agraden molt les amanides. Ens agraden a totes les èpoques, a la primavera i a l’estiu , per suposat, però també a la tardor i al hivern. De vegades són amanides “importants”, quasi com a plat únic, i les guarnim amb tota classe d’ingredients i les amanim amb diferents vinagretes i salses. I de vegades només són “complements” del dinar principal, en forma de bol d’enciam ,amanit amb oli i sal.

Un costum tant sa com aquest, el fet d’incorporar un “vegetal” a cada àpat, corria perill d’extinció davant de la mandra que em feia ,cada dia, haver de tallar, rentar, i centrifugar les fulles d’enciam. Si, si ,potser és una exageració , però ,potser per rutinària ,cada dia se’m feia més feixuga aquesta feina, i l’enciam se m’estava començant a “atravessar”…Sempre quedava la opció de la 4ª gama, això que en diuen dels aliments preparats i que cada dia estan més presents a les botigues: brous preparats, salses, bosses d’enciam net i tallat ,preparat per amanir i menjar… Però aquesta opció no m’agrada, perquè trobo que acabes menjant el que ells volen que mengis, i a més, aquestes bosses no són gens econòmiques…

Així doncs vaig començar a pensar cóm podia estalviar-me feina i crec que la vaig encertar.

Bàsicament es tracta de tallar, rentar i centrifugar l’enciam un cop cada 3-4 dies. I cóm fas per que no se t’oxidi? Doncs evitant al màxim el contacte amb l’aire, i això ho vaig aconseguir envasant l’enciam “al buit”.

El procediment és molt fàcil: Desprès d’escollir i comprar l’enciam, en aquest cas un enciam llarg i un de fulla de roure, els tallo i els rento a la pica, ben neta. Si cal fer dos aigües, doncs les fem, i ens assegurem que l’enciam queda totalment net.

Desprès de rentar els enciams, els centrifugo, per treure tota l’aigua possible. Ho vaig fent per tandes, i cada tanda la vaig col·locant a dins d’una bossa de tancament de “zip”. Són aquestes bosses que vénen a tots els súpers, i que en diuen d’entrepans. Jo les que faig servir les compro a l’Ikea, són molt econòmiques , hi ha de dues mides i van molt bé.

Quan ja tinc les bosses preparades, les tanco deixant un centímetre per tancar. Pressiono la bossa , aixafant amb suavitat l’enciam, i quan ha sortit tot l’aire, acabo de tancar el centímetre que faltava i ,voilà!, ja tenim l’enciam al buit!

Guardo les bosses al calaix de la verdura, i es conserven perfectament uns 4 dies. Així doncs ,el que abans em tocava fer cada dia, ara ho faig un cop cada 4 dies. I tan sols cal organitzar-se una miqueta, i sempre tindreu l’enciam a punt per fer les millors amanides.