27 d’ag. 2011

MUSCLOS AMB CARBASSÓ


Bé, ja tornem a ser aquí!!

Desprès d’unes setmanes de merescut descans, tornem a la rutina quotidiana, això si, amb el bon record de les vacances i amb les forces renovades pel curs que tot just comença.

Aquest estiu, com els anteriors, hem estat al Pirineu, i us haig de dir que he tornat amb moltes ganes de menjar peix. Aquest matí, sense perdre temps, desprès de fer la planificació del que menjarem els propers dies, he anat a fer la compra, i el primer que he posat a la llista és que avui volíem menjar peix.

A la peixateria he “pescat” un lluç, que el farem demà al vapor, i per avui he agafat uns musclos. Val a dir que me’ls han recomanat, m’ha dit la peixatera que eren molt plens, i us haig de dir que tenia raó.

Com els farem? Al vapor?...Si, al vapor, però amb algun entrebanc, per que encara siguin més bons. Preneu nota i feu-los així, que han quedat boníssims, i molt fàcils de fer.

Ingredients (per a dos persones,amb molta gana!!):

· 1 ½ kg de musclos

· 1 grill d’all

· 1 ceba mitjana

· 2 tomàquets de branca

· Un ramet de julivert

· 1 bitxo

· 1 carbassó

· 1 cullerada de farina

Netegeu els musclos , fregant-los bé per treure totes les barbes.

En una cassola a on us hi hauran de cabre els musclos, poseu una mica d’oli d’oliva i daureu la ceba ratllada. Afegiu el grill d’all picat i el bitxo, i de seguida els tomàquets ratllats, als que haureu tret les llavors abans de ratllar-los. Cuineu breument ( per aquest plat no busco un sofregit concentrat, sinó més aviat fresc, i es per això que no cuinarem gaire el tomàquet). Afegir el julivert picat i el carbassó tallat a juliana fina, o sigui, a tiretes. Donar-hi unes voltes i empolsar aquest “jove sofregit” amb la farina. Cuinar tot el conjunt un minut més i abocar ,ara si, els musclos que teníem rentats i reservats.

Tapar la cassola i cuinar uns 10 minuts, o fins que veieu que tots els musclos s’han obert. Durant aquest temps, heu d’anar movent la cassola, de dalt a baix i amb la tapa per que no us esquitxi el suc , per tal que els musclos que son a sota ,passin a dalt i tot es cogui per un igual. Així mateix, aquest moviment farà que es barregi el suc que els musclos deixen anar amb el sofregit, i amb la farina que havíem posat, es faci una salsa que serà l’estrella d’aquest plat.

Serviu els musclos a la mateixa cassola, per compartir, i amb les cloves que anireu buidant, agafeu cullerades de salsa barrejada amb els carbassons, que ja seran cuits però encara cruixents.

Ja us dic, un plat que ens hem inventat avui, que de ben segur repetirem i que volem compartir amb vosaltres. Molt fàcil, molt ràpid de fer i boníssim!!

Bon profit!!

23 de juny 2011

BACALLÀ "A BRAZ"

BACALLÀ “A BRAZ”

Tornem amb el bacallà, un peix molt versàtil i que ens dona moltes opcions. En aquesta ocasió us presento un plat de la cuina portuguesa, que com ja sabreu, té en el bacallà un dels seus productes estrella. Es diu que el bacallà és present d’una o altra forma en uns 1000 plats de la cuina d’aquesta terra!!.

Aquest plat el vam tastar per primer cop en un viatget que vam fer un estiu per conèixer Lisboa, i ens va agradar moltíssim. Desprès l’hem fet a casa, adaptant-lo una miqueta al nostre gust i aquest és el resultat.

En resum, el plat és una barreja de patates, ous batuts i bacallà. A primer cop d’ull pot semblar una truita, però el resultat és diferent. I es que la màgia de la cuina té això: amb els mateixos ingredients, però agafant camins diferents, arribem a llocs nous!! .Els “camins diferents” són els processos de cocció i elaboració que apliquem als aliments, i són una part molt important de la creativitat i la originalitat, i la infinita diversitat de la cuina.

Però tornant al bacallà “a bras”, també n’hi diuen “bacalhau doradu”, suposo que pel color que té el resultat final.

Aquest és un plat molt fàcil de fer i que fa una mica de “festa”. És ideal per treure’l a taula quan tothom ja és assegut, i a la mateixa cassola a on l’haurem cuinat. I una recomanació: no us quedeu curts amb les quantitats, perqué voldreu repetir!

A la recepta:

Necessitareu, per unes 4 persones:

8 patates mitjanes

½ k de bacallà dessalat

3 cebes mitjanes

4 grills d’all

Julivert

6 ous

Olives negres

Oli d’oliva

Procediment:

Peleu i talleu les patates en bastonets prims. A una cassola prou ample, poseu prou oli d’oliva per fregir les patates. Aneu-les fregint per tandes , i no cal que quedin molt cruixents, nosaltres les deixem com si fossin per truita, tovetes.

En el mateix oli, cuineu la ceba tallada a rodanxes, fins que també sigui tova il lleugerament daurada.

Ara traieu l’excès d’oli i afegiu el bacallà esmicolat. Cuineu-lo juntament amb la ceba durant 1 minut i afegiu ara l’all picat i part del julivert. Cuineu un altre minut.

Afegiu les patates fregides i remeneu-ho tot. Arregleu de sal (en funció de la salabror del bacallà), i afegiu els ous batuts.

Remeneu un altre vegada i ja podeu apagar el foc. L’escalfor de tot el conjunt courà els ous en el punt just. Penseu que els ous no han de cuallar, com si fos un remenat. Els ous tan sols han de rebre l’escalfor per que quedin semicuallats, conferint a tot el plat la cremositat que necessita.

Decoreu amb les olives negres i espolseu pel damunt la resta del julivert picat.

Per cert, investigant sobre aquest plat, he vist que algú s'estalvia tot el pas de pelar, tallar i fregir les patates, substituint les patates fresques per patates palla de bossa (de les que es compren a les xurreries). No està malament la idea, ja que amb la cocció posterior i amb la humitat del bacallà i els ous, les patates es rehidraten i quedaran toves i al mateix temps amb un cert punt de cruixent. I encara serà més fàcil i ràpid de fer. Si algun cop ho provo, ja us explicaré que tal, i si algú ho fa així abans, que ho comenti, a veure si el resultat és bó.

Ara, ja només queda gaudir d’aquest plat, i que aprofiti!!

Bona revetlla!!


8 de juny 2011

MILFULLES D’ALBERGÍNIA ,SALVIA I PERNIL

MILFULLES D’ALBERGÍNIA ,SALVIA I PERNIL

Hola, avui us vull proposar un plat elaborat amb sàlvia , una planta aromàtica que no tenim gaire costum d’utilitzar a la cuina, però que és boníssima, amb uns aromes molt portents i molt mediterrània.

La sàlvia es fa servir molt a Itàlia, i és fantàstica simplement barrejada amb mantega i afegida a un plat de pasta acabada de coure. També es barreja amb mantega, i es deixa refredar. Es talla una porció d’aquesta mantega i es posa a sobre d’un tall de carn que haurem acabat de coure a la brasa. La mantega, en fondre’s, aromatitza la carn, i , ja us podeu imaginar... I un amic meu, en Paco, em va ensenyar una salsa que fa per la pasta, amb oli, sàlvia, pinyons i anxoves. Un dia d’aquest l’haig de trucar i que me l’expliqui bé, i us en faré cinc cèntims... és deliciosa!!

Aquesta setmana, la meva amiga Otilia, la florista de la plaça, m’ha regalat una planta, i dedicat a ella, farem aquest milfulles d’albergínia i pernil.

Vinga, sóm-hi:

Ingredients:

2 albergínies mitjanes

100 grs de pernil ibèric a dauets

Sofregit de ceba i tomàquet

Sàlvia

Beixamel per cobrir

Formatge emmental ratllat

Peleu les albergínies i talleu-les a rodanxes. Poseu-les a un plat, amb un rajolinet d’oli, i poseu-les a escalivar al microones, durant 8 minuts.


Mentre, feu el sofregit amb mitja ceba i dos tomàquets grosses , sense les llavors i ratllats. Afegiu una mica de sal i sucre. Quan falti poc per tenir el sofregit ,afegiu el pernil que haureu tallat a dauets ben petitons (també el podeu picar amb un robot) . Quan el sofregit serà fet, i a l’últim moment, afegiu unes quantes fulles de sàlvia tallades a,la juliana. Ja teniu el farcit.

Aneu fent capes d’albergínia escalivada i sofregit, i cobriu tots els milfulles amb la beixamel.

Ara només cal que ho enforneu 20 minuts i ja ho tindreu llest per menjar.

Que aprofiti, i a gaudir de la sàlvia!!

29 de maig 2011

CONILL EN ESCABETX

Avui us porto un plat d’aquells que tenen arrels profundes, un d’aquells guisats que ,malauradament, tendeixen a perdre’s de les nostres cuines i agendes tan “apretades”. I la veritat és que és un guisat que no hauríem de perdre de vista, i tenir-lo molt present, ja que es fa quasi bé sol , ens aguantarà a la nevera força dies,i d’un sol cop podem fer una bona cassola, solucionant-nos d’aquesta forma diversos àpats.

L’escabetx és una preparació per cuinar i conservar els aliments. Els ingredients principals de l’escabetx són el vinagre i l’oli, els alls ,el pebre negre en gra, el llorer. A partir d’aquí ,i depenent de la recepta, s’hi poden afegir verdures (ceba, pastanaga, carbassó...), herbes (timó,romaní,farigola...) ,espècies diverses (safrà, pebre vermell,clau...). El procediment és molt senzill, es tracta de cuinar- fregir l’ ingredient a escabetxar i cobrir-lo amb la resta d’ingredients. L’efecte “aïllant” de l’oli i les propietats conservadores del vinagre faran que la nostra preparació es conservi en fred força dies. Si a més, considerem que les verdures i herbes que hi podem afegir ,aniran perfumant el guisat, ja podem deduir que estarà més bo a cada dia que passi.

Aquesta técnica és genuïna de la cuina espanyola, i a cada poble i racó podem trobar exemples d’escabetxos diversos. De totes formes, la cuina espanyola va estar molt influenciada per la invasió àrab, i sembla que van ser aquests els que ,com moltes altres coses, ens van deixar el seu sabi llegat en forma de cuina.

Es poden escabetxar molts aliments: peixos com ara la truita de riu, la tonyina, els barats, la mussola,les sardines... El pollastre , les guatlles, les perdius, i ,com us explico ara, el conill. Xai, porc i vedella també s'acostumen a escabetxar, encara que no tant. I els bolets, boníssims!!

Vinga,anem a la recepta:

Ingredients:

1 conill

1 ceba

1 pastanaga grossa

Alls 4 grills

2 fulles de llorer

1 bitxo

Oli d’oliva ½ litre

Vinagre bo 150 ml

Sal

Pebre negre en gra

Farigola

Demaneu a la carnisseria que us trossegin el conill. Un cop a casa renteu-lo i escorreu-lo. Prepareu la resta dels ingredients i ja podem començar.

En una paella amb una mica de l’oli de la recepta, fregiu el conill que haureu salat. Tingueu una tapa a ma perquè el conill esquitxa una miqueta.

Fregiu-lo per tandes fins que sigui rosset i aneu-lo posant a la cassola a on fareu l’escabetx. En el mateix oli, fregiu una miqueta els alls ,les ceba tallada a quarters i la pastanaga tallada a rodanxes.

Aboqueu tot a sobre del conill (oli de fregir,alls,ceba i pastanaga) i afegiu el llorer, el bitxo ,el pebre i la farigola.

Cobriu tot el conjunt amb l’oli restant i el vinagre, i poseu la cassola a foc fluix .Jo en aquest cas ,faré servir un vinagre de vermut que em van regalar i que té un puntet dolç boníssim.

Heu d’ aconseguir una cocció com la del confitat, una cocció que en destapar la cassola veieu que fa xup-xup, molt suaument. De tant en tant, sacsegeu la cassola, per que tots els gustos es barregin i el vinagre arribi a tots els racons.

Pasada una horeta i mitja, el conill ja hauria de ser ben tendre. Ho comprovareu prement amb els dits, i hauríeu de veure que la carn es separa molt fàcilment dels ossos.

Ara el deixem refredar i el podrem guardar a la nevera, cobert amb el seu oli.

Per menjar-lo, aboqueu l’oli i reserveu-lo. Veureu que al recipient a on teniu el conill, s’hi ha fet una gelatina al fons. Aquesta gelatina és el suc de la cocció i és amb el que heu de fer la salsa. Jo el que faig és escalfar el conill amb el microones i la salsa - gelatina la poso en un cassó i la redueixo, fins que s’espesseix i agafa cos. Li afegeixo una mica de l’oli de l’escabetx i amb tota aquesta salsa, rego el conill ja calent i el porto a taula.

Per acabar ,us vull parlar de l’oli. Tinc una amiga molt amiga, que sempre que em veu cuinar coses com aquesta, sempre em pregunta que què en faig de l’oli, que quina quantitat més gran que s’ha de fer servir, en fi, que sembla que no li acaba de fer el pes...us en donaré algunes idees!!. Per exemple, per acabar el plat, he tallat unes patates com per fer truita de patates i les he posat a fregir amb l’oli de l’escabetx, juntament amb les verdures del mateix escabetx. Finalment, i ja escorregudes, les he posat al plat amb un motlle circular i he posat el conill al damunt.

L'oli el podeu guardar a la nevera , en un pot ben tancat, i per setmanes. I sempre el podeu fer servir per a futurs escabetxos, per confitar verdures, per fer vinagretes per amanides d’enciam,de llegums... I fins i tot, per si heu de fer alioli o maionesa, ja teniu un oli aromatitzat que li donarà un toc especial a la vostra salsa.

Espero que us agradi la recepta i us animeu a fer-la.

I vosaltres, cóm i de què feu l’escabetx?

23 de maig 2011

PA AMB OLI I XOCOLATA

Avui us porto unes postres molt bones, boníssimes, molt fàcils de fer i espectaculars. M’ha fet pensar l’Anna, quan ha comentat al facebook unes postres amb xocolata que fa una amiga seva. Així, doncs, gràcies Anna!!

Li explicava a l’Anna que aquesta combinació és un dels clàssics de la cuina catalana, un signe d’identitat i un dels berenars que més o menys tothom ha menjat algun cop en sortir del “cole”.

I la versió que us porto és la que va crear el pastisser i gran amic Oriol Balaguer, amb el que vaig treballar una temporada, i del qual us deixo l’enllaç, per que gaudiu amb tot el que fa al seu obrador. http://www.oriolbalaguer.com/. Un consell: Si mai necessiteu comprar un pastís, feu l’esforç de desplaçar-vos fins a alguna de les seves botigues i tasteu el que fa. Quedareu “atrapats” per sempre!!

Per fer aquestes postres necessitareu:

Làmines de pa cruixent

2 cullerades d'oli d'oliva

sal Maldon

Per al cremós de xocolata:

250 g de nata

250 g de llet

50 g de sucre (opcional)

5 rovells d’ou

400 g de xocolata al 70% de cacau

Per fer el cremós de xocolata, el primer que farem és posar a bullir la nata i la llet . Quan bullin, ho tirem a un bol a on tenim els rovells de l’ou i el sucre. Ho remenem tot, i amb això la temperatura dels líquids baixarà i al mateix temps els rovells s’escaldaran. Amb això aconseguirem una mena de crema anglesa.

Ara afegim tota la barreja a un altre bol a on tindrem la xocolata a trossos. Ho deixem descansar tot durant uns cinc minuts, temps que farà que la xocolata comenci a fondre’s. Ho barregem tot amb l’ajuda d’una llengua, i ho acabem d’emulsionar amb una termomix o amb un túrmix, per fer la barreja ben suau i lluenta.

Desprès de 4 hores de repòs a la nevera, el que obtindrem és una mena de crema de xocolata, amb la que farem unes boles i les posarem a un plat fondo. Les acompanyem amb un bon oli d’oliva i uns cruixents de pa. Acabarem amb una miqueta de sal Maldon a sobre de cada boleta de xocolata.

Si, reconec que en aquest post, he anat una miqueta ràpid, però us deixo un enllaç a on podreu veure el mateix Oriol Balaguer (ja fa uns anyets…) fent aquestes postres i explicant-les de meravella

Animeu-vos a fer-les i ja em direu.

Bon profit!!

ENCIAM “AL BUIT”, SEMPRE A PUNT!!







Per fi , desprès d’uns quants dies de no poder ni acostar-me a l’ordinador, avui puc penjar una nova entrada ( o post, no sé com es diu…). I és que hem anat molt, molt curts de temps, sembla que a mida que s’acosta l’estiu i amb ell el final de curs, tot es comprimeix i no hi ha temps per res. Tots els actes s’acumulen i sembla que facin cua a la teva agenda, i tot sembla que tingui caducitat el 23 de juny…Però bé, és el temps que ens toca viure, i que així sigui ¡!

Avui us porto un “truquet” que a casa ens fa molt de servei, i vaig pensar a compartir-lo amb tots vosaltres, a veure si també us fa servei.

Resulta que a casa ens agraden molt les amanides. Ens agraden a totes les èpoques, a la primavera i a l’estiu , per suposat, però també a la tardor i al hivern. De vegades són amanides “importants”, quasi com a plat únic, i les guarnim amb tota classe d’ingredients i les amanim amb diferents vinagretes i salses. I de vegades només són “complements” del dinar principal, en forma de bol d’enciam ,amanit amb oli i sal.

Un costum tant sa com aquest, el fet d’incorporar un “vegetal” a cada àpat, corria perill d’extinció davant de la mandra que em feia ,cada dia, haver de tallar, rentar, i centrifugar les fulles d’enciam. Si, si ,potser és una exageració , però ,potser per rutinària ,cada dia se’m feia més feixuga aquesta feina, i l’enciam se m’estava començant a “atravessar”…Sempre quedava la opció de la 4ª gama, això que en diuen dels aliments preparats i que cada dia estan més presents a les botigues: brous preparats, salses, bosses d’enciam net i tallat ,preparat per amanir i menjar… Però aquesta opció no m’agrada, perquè trobo que acabes menjant el que ells volen que mengis, i a més, aquestes bosses no són gens econòmiques…

Així doncs vaig començar a pensar cóm podia estalviar-me feina i crec que la vaig encertar.

Bàsicament es tracta de tallar, rentar i centrifugar l’enciam un cop cada 3-4 dies. I cóm fas per que no se t’oxidi? Doncs evitant al màxim el contacte amb l’aire, i això ho vaig aconseguir envasant l’enciam “al buit”.

El procediment és molt fàcil: Desprès d’escollir i comprar l’enciam, en aquest cas un enciam llarg i un de fulla de roure, els tallo i els rento a la pica, ben neta. Si cal fer dos aigües, doncs les fem, i ens assegurem que l’enciam queda totalment net.

Desprès de rentar els enciams, els centrifugo, per treure tota l’aigua possible. Ho vaig fent per tandes, i cada tanda la vaig col·locant a dins d’una bossa de tancament de “zip”. Són aquestes bosses que vénen a tots els súpers, i que en diuen d’entrepans. Jo les que faig servir les compro a l’Ikea, són molt econòmiques , hi ha de dues mides i van molt bé.

Quan ja tinc les bosses preparades, les tanco deixant un centímetre per tancar. Pressiono la bossa , aixafant amb suavitat l’enciam, i quan ha sortit tot l’aire, acabo de tancar el centímetre que faltava i ,voilà!, ja tenim l’enciam al buit!

Guardo les bosses al calaix de la verdura, i es conserven perfectament uns 4 dies. Així doncs ,el que abans em tocava fer cada dia, ara ho faig un cop cada 4 dies. I tan sols cal organitzar-se una miqueta, i sempre tindreu l’enciam a punt per fer les millors amanides.

8 de maig 2011

TEMPS DE BACALLÀ 4ª PART

BACALLÀ COMFITAT AMB PILPIL I MOSAIC DE VERDURETES A LA OLIVA NEGRA.




I per acabar, un plat molt vistós i molt bo. I no gaire complicat, només cal que seguiu els passos. En aquest cas ,al bacallà li aplicarem la Técnica del confitat, una forma molt habitual per cuinar el bacallà . El confitat és una forma de cocció molt suau, i es tracta d’introduir l’aliment en un oli més o menys aromatitzat, i a una temperatura més aviat baixa. El temps de cocció variarà en funció de l’aliment que volem confitar: Unes cuixes d’ànec poden trigar a confitar-se un 60-90 minuts, i en el cas del nostre bacallà, amb cinc minuts n’ hi haurà prou.

La característica principal d’un aliment confitat és la melositat. La baixa temperatura que apliquem fa que l’interior de l’aliment es “fongui” cap a l’oli on s’està confitant i al mateix temps l’oli “lubrica” l’interior de la peça, fent-la molt untuosa. En qualsevol cas, els fluids de l’aliment es barregen amb l’oli i l’enriqueixen, i ens serviran per acabar els plats o per a d’ altres preparacions.

Confitar és una Técnica molt dolça i molt fàcil de fer. Heu d’aplicar però ,el sentit comú, i escollir el recipient que sigui més adient. En aquest cas, i ho veureu a la foto, per confitar els tres talls de bacallà he escollit un cassó a on ,amb prou feines s’hi encabeixen els tres talls. Així m’asseguro que l’oli que faig servir és el just i necessari per fer desprès la salsa...I al mateix temps podré controlar millor la temperatura, un dels aspectes claus del confitat.

Vinga, va, anem a la recepta i ja us vaig explicant:

Ingredients (per a 4 persones):

4 talls de Morro de bacallà

Oli d’oliva suau

2 dents d’all

1 bitxo

1 fulla de llorer

30 grs de pastanaga

30 grs de pebrot vermell

30 grs de carbassó

30 grs de pèsol fi

Puré d’oliva negra

Poseu l’oli al cassó, amb els alls laminats, la fulla de llorer i el bitxo. Enceneu el foc, i suaument, aneu escalfant l’oli, fins a uns 100 graus, de forma que l’oli s’aromatitzi amb els ingredients que hi hem posat. Quan hagi passat una estona, i els alls tinguin un lleuger color daurat, tanqueu el foc i deixeu que baixi una mica la temperatura. Ara que ja tenim l’oli aromatitzat, és el moment d’introduir el bacallà.

Veureu, que en ficar el bacallà a dins del cassó, i si la temperatura és la correcta, no passarà res. Ni fregirà, ni sortirà fum...Res de res. Fins i tot, quan el bacallà serà a dins de l’oli, i sabreu així que la temperatura es la correcta, podreu posar el dit sense cremar-vos i tan sols haureu de notar una escalfor suau. Això és degut que a l’introduir el bacallà fred en un espai tan petit, la temperatura, baixa de 80 graus a 40-50 graus.

Ara encenem el foc, sempre suau, i anem controlant la cocció. De seguida veurem que de dins dels talls de bacallà surt un suc blanc que es barreja amb l’oli i va quedant al fons del cassó. Això és la gelatina pròpia del peix, que desprès ens ajudarà a fer la salsa.

Quan hauran passat uns cinc minuts, la temperatura suau amb la que heu començat la cocció ja haurà arribat al cor del cada tall. En aquest moment, jo ja el trec de l’oli amb molta cura que no es desfulli (gran part de la gelatina que mantenia la integritat del peix ,ara és a l’oli) i el reservo a un plat a sobre de paper absorbent. Però si voleu una cocció més complerta, el podeu deixar una estona més a dins de l’oli.

Ara, mentre es refreda l’oli de confitar, anem per les verdures. Talleu amb cura la pastanaga, el pebrot i el carbassó, de forma que obtingueu daus del mateix tamany i perfectament cuadrats.

Poseu un cassó amb aigua salada al foc i bulliu breument totes les verdures. Si les bulliu totes juntes, respecteu el grau de duresa de cada verdura: poseu primer els pèsols i la pastanaga, i quan haurà passat ½ minut, afegiu el pebrot i el carbassó. Seguiu la cocció durant uns 20 segons i coleu i refresqueu les verdures. Si ho feu així, us quedaran lleugerament cuites, cruixents i amb un color ben intens. Reserveu-les a un plat amb paper absorbent.

I ara, anem pel pilpil. Agafeu l’oli que heu fet servir per confitar el bacallà i coleu-lo, posant-lo a dins del got del túrmix. No el poseu tot, reserveu una mica per si de cas cal lligar més la salsa.

Veureu que a la part de sota hi ha la gelatina blanca i l’oli queda al damunt.

Tritureu tot el conjunt, fins a obtenir una “maionesa”. La gelatina i l’oli emulsionaran i aconseguireu una maionesa amb gust de bacallà. Si es molt espessa, afegiu una mica de llet per fer-la més fluida. Ha de tenir l’aspecte de la nata líquida.

Per muntar el plat ,poseu el pilpil a un plat fondo , i el tall de bacallà al mig. Decoreu amb les verduretes, alternant els colors i reserveu.

Podeu tenir els plats preparats abans de dinar, i donar-los un cop suau de calor amb el microones.En cap cas escalfeu massa el plat, ja que se us podria tallar el pilpil . De qualsevol forma, és un plat que no cal menjar-lo molt calent. Salseu amb l’oli d’olives negres abans de portar-ho a taula, i porteu, força pa, perquè sucareu!!

Bon profit!!