MUSCLOS AMB PATATES A LA MARINERA

Bon dia a tothom!!
Fa uns dies que vam passar un cap de setmana amb uns amics, i com no, uns dels temes recurrents d'aquells dos dies van ser el menjar i el vi. I tot parlant de menjar, va sortir el capítol "musclos"; Així estan boníssims, així estan millor... I xerrant xerrant, el que son les coses ,hem quedat per fer una trobada de "musculació", o sigui, un dinar de musclos cuinats de formes diverses.

Per obrir boca, jo vaig fer aquests "a la marinera", una mica clàssics però boníssims, i amb un parell de variants respecte a la recepta mes tradicional.

En aquest cas porten patates, i a més a més , el musclo s'obre a dins mateix de la salsa, que he trobat moltes receptes que els musclos s'obren primer i s'ajunten amb la salsa.

El fet de posar patates és per aprofitar el principi del suquet. Com ja sabeu, en un suquet, la patata és gairebé tant bona com el peix, ja que actua com una esponja i s'ha amarat dels sabors dels peixos i la salsa. Així, les patates resten boníssimes i ens ajuden a complementar i fer "més" plat.

Va, comencem:
INGREDIENTS: Els que veieu a la fotografia, sempre una mica a ull. Ceba picada, all picat, julivert picat, patates a daus, tomata ratllada sense pell ni llavors i els musclos nets.  A la foto falta el pebre vermell i la farina, tingueu en conte que també en necessitareu.

Posem una cassola al foc, prou gran per que hi capiguen els musclos. Tingueu en conte que s'obriran i ocuparan el doble gairebé. Escorrem i eixuguem amb un drap net les patates.Posem suficient oli d'oliva 0'4º i rostim les patates, sense pressa...quan seran rostides i daurades, les reservem.

Retirem l'excès d'oli i comencem el sofregit amb la ceba i l'all.

A continuació, afegim una mica de pebre vermell i tot seguit la tomata ratllada. Continuem el sofregit deixant que tot el conjunt es concentri.

Ens acostem al final!! Ara ,empolsem el sofregit amb una cullerada de farina i deixem coure 1 minut, per tal que la farina es cogui.

Afegim els musclos, els donem unes voltes per que "s'arrebossin" amb el sofregit, afegim les patates i tapem la cassola. 

Ara es produeix la "màgia": Per efecte del vapor, els musclos s'obriran, deixaran anar la seva aigua, que es barrejarà amb el sofregit i per efecte de la farina que hi hem afegit, la salsa quedarà espesseta i tot el conjunt serà irressistible!! En aquest procès és necessari que aneu sacsejant de tant en tant la cassola, per que tot el conjunt es vagi integrant

Des de que tapem la cassola , com a molt passaran 10 minuts que ja tindreu els musclos oberts i la salsa acabada. Val a dir, que si us atreviu no li va gens malament un bitxet quan feu el sofregit, i per beure un bon vi blanc.

Que aprofiti!!

HAMBURGUESA AMB VERDURETES

Hola!

Avui us porto una idea que em rondava pel cap ja feia temps. Des que em vaig llegir el llibre “Comer animales”, de’n Jonathan Safran Foer (Ed. Seix Barral), vaig decidir reduir el consum de carn, el meu i el de la meva família, i aquesta és una forma de fer-ho.

Cada divendres acostumo a fer la compra de la setmana: planifico el que menjarem en funció de les “activitats” familiars, conto les menjades i miro de fer un menú equilibrat. Així, quan vaig al mercat, mes o menys ja sé el que hauré de comprar...Però bé, més o menys com fem tothom. Doncs bé, fa unes tres setmanes, vaig anar a la carnisseria i entre d’altres coses li vaig demanar que em fes 4 hamburgueses. Quan les estava fent, em va preguntar si volia alguna cosa a dins: all, julivert, ceba, sal pebre...Li vaig demanar sal i una mica de pebre i les hi va posar, barrejant-t’ho tot amb les mans. I llavors se’m va acudir:

-”Si et portés unes verduretes, les hi podries barrejar?”

Va fer cara d’extranyada però em va dir: -”Eh...Si, es clar que si!”

I així va ser com ,tres setmanes desprès, quan tornàvem a tenir hamburgueses al menú setmanal, m’hi vaig presentar amb les verduretes que havia tallat abans de sortir de casa i que portava a dins d’un tupper. En total 200 gr de verduretes (ceba, pastanaga, pebrot vermell i carabassó) que es van barrejar amb 400 grs de vedella gallega, de Monforte de Lemos per ser més exactes. I van sortir 6 hamburgueses de 100 grs cada una.

La textura de l’hamburguesa, un cop està feta, és més “fràgil”, ja que els entrebancs de les verdures fan que la carn no s’hi acabi de compactar bé, però com que són per la setmana, en arribar a casa les congelo i cap problema.

A l’hora de fer-les, tampoc hi ha cap problema. Les faig a la planxa, amb un xic d’oli d’oliva, i mentre es fa la carn, les verdures també es couen, en el punt just de cocció i cruixentor.

En fi ,parleu amb el vostre carnisser i segur que no tindrà cap problema en fer-vos-les. I podeu posar altres tipus de verdures que us agradin, com xampinyons, pebrot verd, blat de moro...

El resum és que una menjada que abans era de 100 grs de carn, ara és de 80 grs de carn i 20 grs de verdures. I només hem hagut de fer “l’esforç” de tallar les verdures abans de sortir de casa. I és un “esforç” que val la pena!!

ENCIAM “AL BUIT”, SEMPRE A PUNT!!

Per fi , desprès d’uns quants dies de no poder ni acostar-me a l’ordinador, avui puc penjar una nova entrada ( o post, no sé com es diu…). I és que hem anat molt, molt curts de temps, sembla que a mida que s’acosta l’estiu i amb ell el final de curs, tot es comprimeix i no hi ha temps per res. Tots els actes s’acumulen i sembla que facin cua a la teva agenda, i tot sembla que tingui caducitat el 23 de juny…Però bé, és el temps que ens toca viure, i que així sigui ¡!

Avui us porto un “truquet” que a casa ens fa molt de servei, i vaig pensar a compartir-lo amb tots vosaltres, a veure si també us fa servei.

Resulta que a casa ens agraden molt les amanides. Ens agraden a totes les èpoques, a la primavera i a l’estiu , per suposat, però també a la tardor i al hivern. De vegades són amanides “importants”, quasi com a plat únic, i les guarnim amb tota classe d’ingredients i les amanim amb diferents vinagretes i salses. I de vegades només són “complements” del dinar principal, en forma de bol d’enciam ,amanit amb oli i sal.

Un costum tant sa com aquest, el fet d’incorporar un “vegetal” a cada àpat, corria perill d’extinció davant de la mandra que em feia ,cada dia, haver de tallar, rentar, i centrifugar les fulles d’enciam. Si, si ,potser és una exageració , però ,potser per rutinària ,cada dia se’m feia més feixuga aquesta feina, i l’enciam se m’estava començant a “atravessar”…Sempre quedava la opció de la 4ª gama, això que en diuen dels aliments preparats i que cada dia estan més presents a les botigues: brous preparats, salses, bosses d’enciam net i tallat ,preparat per amanir i menjar… Però aquesta opció no m’agrada, perquè trobo que acabes menjant el que ells volen que mengis, i a més, aquestes bosses no són gens econòmiques…

Així doncs vaig començar a pensar cóm podia estalviar-me feina i crec que la vaig encertar.

Bàsicament es tracta de tallar, rentar i centrifugar l’enciam un cop cada 3-4 dies. I cóm fas per que no se t’oxidi? Doncs evitant al màxim el contacte amb l’aire, i això ho vaig aconseguir envasant l’enciam “al buit”.

El procediment és molt fàcil: Desprès d’escollir i comprar l’enciam, en aquest cas un enciam llarg i un de fulla de roure, els tallo i els rento a la pica, ben neta. Si cal fer dos aigües, doncs les fem, i ens assegurem que l’enciam queda totalment net.

Desprès de rentar els enciams, els centrifugo, per treure tota l’aigua possible. Ho vaig fent per tandes, i cada tanda la vaig col·locant a dins d’una bossa de tancament de “zip”. Són aquestes bosses que vénen a tots els súpers, i que en diuen d’entrepans. Jo les que faig servir les compro a l’Ikea, són molt econòmiques , hi ha de dues mides i van molt bé.

Quan ja tinc les bosses preparades, les tanco deixant un centímetre per tancar. Pressiono la bossa , aixafant amb suavitat l’enciam, i quan ha sortit tot l’aire, acabo de tancar el centímetre que faltava i ,voilà!, ja tenim l’enciam al buit!

Guardo les bosses al calaix de la verdura, i es conserven perfectament uns 4 dies. Així doncs ,el que abans em tocava fer cada dia, ara ho faig un cop cada 4 dies. I tan sols cal organitzar-se una miqueta, i sempre tindreu l’enciam a punt per fer les millors amanides.

TEMPS DE BACALLÀ 3ª PART

ESQUEIXADA DE BACALLÀ

Tot un clàssic de la cuina catalana que ja ha traspassat fronteres i el podem trobar a tot arreu. Bàsicament es composa de bacallà esqueixat, tomàquet ,ceba i olives negres. També podem trobar esqueixades que incorporen pebrot, mongetes seques, ou dur, etc...

En aquest cas, us porto l’esqueixada bàsica però amb una presentació més actual. El tomàquet va pelat i tallat a daus, sense les llavors, i la ceba tallada a dauets i escaldada breument, com vam veure a la recepta del guacamole. Per acabar, ho enmotllem tot en un motlle circular, per capes, com si fos un pastisset.A sota hi he posat el bacallà esqueixat, al damunt la ceba i a dalt de tot el tomàquet. I per amanir tot el conjunt, barregem les olives en forma de puré o pasta amb l’oli d’oliva i una miqueta de vinagre.

Al voltant he posat una mica d’enciam de fulla de roure, encara que crec que hauria quedat millor amb unes fulles d’escarola, ben blanques i cruixents, però és el que té la cuina de diumenge: Has de fer amb el que tinguis...

I el que si que ha estat un encert són les torradetes. Posades per allà ,en mig de l’enciam, donen un toc cruixent molt divertit. Per fer-les, és molt fàcil: He tallat unes llesques de baguette molt primes i les he posat al forn ,amb el gratinador encès, fins que s’han torrat. Desprès les he girat i les he torrat per l’altra banda. Aneu amb compte per que es cremen amb molta facilitat!! Ah, i si la baguette és del dia abans, millor: tallareu amb més facilitat les llesquetes.

Com a orientació, per fer tres esqueixades com les de la foto, he fet servir dos tomàquets madurs i una ceba tendra. Però serà millor que decidiu vosaltres quina quantitat voleu fer servir, en funció del que us agradi més.

Bon profit!!

TEMPS DE BACALLÀ 2ª PART

CARPACCIO DE BACALLÀ I CARBASSÓ AMB VINAGRETA DE MOSTASSA

Aquest plat ens podria servir com entrant, o per posar al mig de la taula per que tothom en pugui menjar en un dinar tipus pica-pica. Es una preparació molt fresca i com sempre, tan sols és una mostra de com fer un carpaccio de bacallà,ja que les combinacions són infinites.

El carpaccio és una elaboració on l’element principal és cru, sense cap cocció, i tallat en làmines molt primes. L’original, del que han sortit tots els altres carpaccios ,s’elabora amb carn de bou o vedella, i va amanit amb oli d’oliva, sal, pebre i una mica de suc de llimona. Al seu damunt s’hi posen unes làmines de parmesà i ja està. Tota la resta de preparacions que portin el nom de “carpaccio”, haurien de complir, com a mínim aquestes premisses: cru, tallat prim i amanit.

A partir d’aquí, la varietat de carpaccios que podem fer és enorme: De peix blanc, de tomàquet,de verdures, de bolets, de salmó, de diverses carns, etc...Tan sols cal que deixem treballar la nostra imaginació.

Per fer el CARPACCIO DE BACALLÀ I CARBASSÓ AMB VINAGRETA DE MOSTASSA, cal que talleu ben prim el bacallà, amb l’ajuda d’un ganivet ben esmolat. Col·loqueu el tall de bacallà a sobre de la fusta de tall i l’aneu tallant ben prim i a l’esbiaix, de forma que obtingueu làmines una mica amples. Hi ha un petit truc per facilitar aquesta tasca: emboliqueu el tall de bacallà en paper de film i el poseu una estona al congelador, de forma que s’endureixi una mica . No cal que es congeli del tot, tan sols que agafi una mica de cos. Retireu el paper film i el podreu tallar amb més facilitat .Reserveu el bacallà.

Talleu ara el carbassó amb l’ajuda de la mandolina, i escaldeu les rodanxes molt lleugerament, com ja vam veure a la recepta dels envoltini de lluç. Refredeu-les i reserveu-les.

Per fer la vinagreta, barregeu mostassa, oli, vinagre,sal i pebre i julivert picat al vostre gust. Es aquí on les combinacions són infinites. En contes de mostassa, hi podeu fer servir mel, l’àcid del vinagre el podeu substituir per suc de llimona , taronja , llima...Hi podeu incorporar salsa de soja, fruits secs picats o daus de pa torrat com a element cruixent, herbes fresques...En fi, el que vulgueu!!

Ara disposeu els talls de bacallà i carbassó de forma intercalada al plat, i pinteu tot el conjunt amb la vinagreta. Podeu menjar-lo de seguida o deixar-lo una estona a la nevera. Quan us el mengeu, per això, traieu-lo una estona abans per que no estigui tan fred.

Espero que el proveu i feu els vostres comentaris, a veure si algú ho “cuina” amb un altre amaniment i ens ho explica.

I abans de dir-vos “fins ara”, deixeu-me agraïr a la Elisabet i a l’Angel la seva fidelitat (que se que aneu fent les receptes que us proposo), i que en aquest cas si que haureu de tallar les rodanxes de carbassó ben primes, que segur que us sortirà bé. Fixeu-vos en la foto!!

Bon profit

TEMPS DE BACALLÀ 1ª PART

COM DESSALAR-LO

Aquesta setmana vaig comprar ½ penca de bacallà, amb la intenció de cuinar alguna cosa bona. Encara no sabia com acabaria la cosa, però el que si que era segur es que primer calia dessalar-lo.

Al mercat ,la bacallanera ja el va porcionar, en 6 trossos, i ,es clar, com era ½ penca, des de la cua fins al llom i de dalt a baix, hi havia de tot: la cua, la part del llom, la part de la ventresca… D’aquesta forma, el preu és molt més inferior que si només compres morro, i ,com veureu ,li vaig treure molt profit. Sí, es cert que el bacallà no és un peix econòmic, però cal que no el traiem mai de la nostra dieta, pels beneficis que ens aporta: proteïnes de primera qualitat, i molt baix en greixos. I amb la quantitat d’elaboracions que se’n poden fer doncs ja està justificada la seva compra.

Per dessalar-lo, vaig seguir les instruccions que em va donar la bacallanera del mercat: el vaig treure del paper on era embolicat ,i sense rentar-lo ni res, el vaig posar en un tupper prou gran i el vaig cobrir d’aigua freda. Vaig posar el tupper amb el bacallà a la nevera i el vaig deixar durant 5 dies, sense tocar-lo ni res. La bacallanera em va explicar que aquests dies inicials són els més importants, que és quan el bacallà “torna a la vida” i es rehidrata, s’engreixa i guanya el doble o més volum encara. Em va explicar que per aquest primer procés amb tres dies n’hi ha prou, però que si el deixem més dies, no passa res ,que encara era millor, i com que jo no tenia pressa ,el vaig deixar 5 dies.

Encara que no el vaig tocar, si que cada dia el mirava, i era espectacular com anava canviant de tamany,i reviscolava… fins i tot diria que el cinquè dia començava a nedar a dins del tupper!!!

Passats aquests dies, i sabent ja quin dia el volia cuinar, vaig començar amb els canvis d’aigua. En vaig fer tres, cada 8 hores, i sempre deixant-lo a la nevera. Entre canvi i canvi ,tastava una molleta del tall mes gran,per saber cóm anava el dessalat. Aquí vosaltres haureu de decidir, si us agrada més o menys salat, però crec que amb tres canvis seria suficient.

El vaig escórrer de l’última aigua i ja estava llest per cuinar-lo. El bacallà, com us he dit, és un peix que es presta a moltíssimes elaboracions: cru, cuinat, en esqueixada, a la llauna, a la catalana, croquetes, bunyols, brandada, etc…I depenent de la elaboració que escollim, el seu rendiment serà més o menys gran. Per exemple, per fer un bacallà a la llauna, el més normal és fer servir un bon morro, que es la part més cara, però també podríem fer una llauna amb la part de la cua, més fineta però també més econòmica. I si fem unes croquetes, o uns bunyols, podem escollir les parts menys “nobles” i al barrejar-les amb els altres ingredients, el seu rendiment es multiplica…Com veieu, ja no teniu excusa per no menjar bacallà .Al menys, un cop a la setmana, bacallà per dinar!!

Per això, quan l’he tingut al davant,i m’ha “mostrat” les possibilitats que m’oferia, m’he decidit per fer tres elaboracions, que ara us les explico per si les voleu fer. Com sempre, són molt fàcils, sanes i boníssimes!!

GUACAMOLE

El guacamole es una menja d’aquelles que ja ens han envaït, i que ,fins i tot, l’hem adaptat als nostres gustos. Prové de la cuina mexicana i ha arrelat entre nosaltres per ser una preparació molt bona, fàcil de fer i ideal per ser compartida, amb els amics, veient un partit de futbol, o per picar quan sortim de festa…

Bàsicament és una preparació feta a base de alvocat, tomàquet madur, ceba, i cilantre, amb l’afegit de diverses espècies. Amb tot aquests elements, es processa una pasta, més o menys gruixuda, i ja es pot menjar. Normalment s’acompanya de “nachos”, que són les “tortillas” de blat de moro (que tots ja deveu conèixer),per fer-los servir a modus de cullereta i agafar així el guacamole.

Com us podeu imaginar, i com pasa amb totes les elaboracions tradicionals, de ben segur que a cada casa trobareu un guacamole diferent. Hi haurà que el fareu més o menys triturat, hi haurà qui ratllarà el tomàquet i d’altres que el posareu a trossets, amb més o menys picant….Tan se val, l’important és que, partint d’una recepta bàsica com la que us passo, feu les vostres probes i experimenteu cóm us agrada més. Jo us explico cóm el fem a casa, que es com ens agrada , i també us explicaré algun truquet.

A la recepta!:

Ingredients (per a 4 persones)

Alvocat madur 4 unitats

Ceba figueres mitjana 1 ó 2

Tomàquet madur 2 ó 3

Suc de llima o llimona

Cilantre fresc

Picant (tabasco, guindilles o chile…) al gust.

Sal i pebre.

Comencem amb la ceba. La pelem i la tallem a dauets, i , com a casa no ens agrada que piqui, li fem una escaldada. Per fer-ho, posem un cassó d’aigua al foc (per dues cebes amb tres dits d’aigua en tindreu prou), i quan bull l’aigua, hi posem la ceba tallada. Contem fins a 10 i la colem, passant-la ràpidament sota l’aigua freda per tallar la cocció. Així obtenim una ceba cruixent però que ha perdut una mica de potencia. No cal que feu aquest pas si no us molesta el seu gust, però aquest es un recurs que fem servir molt a casa, no sols per al guacamole, sinó per a moltes preparacions que porten ceba crua (amanides de patata, gaspatxo…).

Ja tenim la ceba.

Ara anem pel tomàquet. El rentem, el tallem per la meitat i li traiem les llavors. El ratllem amb l’ajut d’un ratllador i en conservem la carn. Aquí és on podem introduir moltes variants. Si ho fem així, el tomàquet en ratllar-lo, es barreja amb la seva pròpia aigua, amb el que obtindrem un guacamole més “fluid”. Si aquesta carn de tomàquet ratllat la deixem descansar a sobre d’un colador durant una estona, gran part d’aquesta aigua ja no hi serà, i la textura del nostre guacamole serà més densa…I si en contes de ratllar, escaldem i pelem els tomàquets, i tallem la seva carn a dauets, (amb el que no hi haurà gens de pèrdua d’aigua), la textura encara serà molt més “mantegosa”. Aquesta última variant és la que més ens agrada, ja que els dauets de tomàquet “esclaten” a la boca , i visualment, crec que és més atractiu a la vista. Però, com he dit, haureu de provar què és el que més us agrada.

Ara cal picolar el cilantre fresc, no molt fi, gruixudet, que es trobi. He vist variants que en contes de cilantre hi posen julivert, però a mi no m’agrada. Suposo que és per la impossibilitat de trobar cilantre fresc, encara que ara això ja no és tan freqüent. Amb l’arribada dels comerços “exòtics”, i la “globalització” dels nostres barris, cada cop tenim més a l’abast ingredients que fins fa uns dies ni els coneixíem. I això, crec, és una gran sort!!

I per acabar, l’ ingredient principal, l’alvocat. És molt important que la textura i maduresa del fruit sigui l’adequat. Si és massa verd no el podrem aixafar, i el seu gust serà més aviat com de fusta, i si és massa madur, és possible que en obrir-lo ens trobem que està negre i oxidat, i amb el gust també distorsionat. Si, si, és una cosa que acostuma a passar: quan vols fer guacamole, i vas a la botiga a buscar uns bons alvocats, mai els trobes al punt,i si no en vols fer, te’ls trobes d’oferta i al punt ideal per fer prou quantitat per a tot el barri!!. No hi ha cap problema, si us planifiqueu amb una certa antelació podeu comprar els alvocats amb un cert punt de verdor i en arribar a casa els emboliqueu en paper de diari, un per un, cosa que els ajudarà a madurar, i els deixeu fora de la nevera. Dia a dia podrem anar controlant el seu estat, i per fer-ho els premerem una mica amb el dit. L’estat ideal de maduresa ens ha de recordar a la textura de la mantega.

L’alvocat, l’obrim per la meitat i li’n traiem l’os. Per fer-ho, és molt fàcil, tan sols cal donar un cop amb el Ganivet, com si l’os fos una branca i a la ma, en contes de Ganivet, tinguéssim una petita destral. Aneu amb compte, no cal fer-ho amb gens de força!! Tan sols us explico l’exemple de la destral per que tothom es faci una idea del m,moviment que s’ha de fer, però la força ha de ser la mínima i ja veureu que de seguida la fulla del Ganivet es clavarà a l’os. Ara tan sols heu de moure el Ganivet horitzontalment, de forma circular, i l’os es despendrà amb facilitat. De qualsevol forma, protegiu-vos la ma que aguanta l’alvocat amb un drap.

Amb l’ajuda d’una cullera en traiem tota la carn, i la posem en un bol. L’amanim amb el suc de la llimona,i anem aixafant tot el conjunt amb una forquilla, fins a trobar la textura que més ens agradi. Amanim amb la sal i el pebre, el picant que vulguem (si en volem), i li afegim la ceba i el tomàquet. Barregem i ho tapem amb paper de plàstic, i ho guardem en fred si el volem consumir més tard. Com que és tan fàcil de fer, jo us recomano que no n’avanceu gaire la elaboració, ja que està més bo acabat de fer.

Doncs ja està!!. I no tan sols com per picar amb els “nachos”. També podeu aprofitar aquesta base per barrejar amb salmó fumat, per exemple, en un gotet, i fer un aperitiu de “tartar” de salmó fumat i guacamole. Esperó que comenteu, i aporteu les vostres idees!

EL LLUÇ : COM PORCIONAR-LO

Avui volem mostrar-vos com porcionar un lluç, per aprofitar-lo completament i deixar-lo llest per embolicar i aplicar en receptes com els ENVOLTINI DE LLUÇ, TOMAQUET I MISO

Demaneu al peixater que us faci dos filets del lluç i us en tregui la pell de cada filet. Talleu cada filet per la meitat de forma que obtingueu 4 porcions, dues del davant i dues del darrere.

En aquest cas, a les fotos ,veurem el porcionat d'un dels filets. En aquesta foto, a la part inferior ,hi ha la part davantera del lluç, la que va més enganxada al cap, i de la que parlem tot seguit.

Les porcions del davant:

Com veureu tenen dues parts ben diferenciades, la part de la ventresca, més fina i amb un tel de color negre, i la part del llom molt més gruixuda. Heu de fer un tall en vertical per separar les dues parts (mirant la foto, feu un tall de dreta a esquerra per la meitat, com si tallessiu des del cap fins a la cua), i ja de pas, podeu treure les espines que hi ha entre les dues parts. Obtindreu així dues porcions de la mateixa llargària i sense espines. Netegeu el tel negre de la part de la ventresca amb l’ajut d’un paper de cuina ( a la foto ja està net...). En fregar el tel amb el paper, aquest s’enganxa i marxa amb facilitat. Ara, per tal d’aconseguir unes porcions ben iguals, heu de tallar el llom en dues parts, per la meitat, i la ventresca la plegueu sobre si mateixa . Així aconseguiu tres porcions del mateix pes i tamany de cada filet. En total obtindreu 6 porcions de peix. (veieu la foto del final per fer-vos una idea del que obtindreu)

A la foto podem apreciar, a la part inferior, la ventresca, més prima, i al damunt el llom, més gruixut, un cop els haurem separat . Més amunt hi ha la cua, de la que parlarem ara mateix.

Les porcions del darrere:

Són les parts que corresponen a la cua, i no tenen cap espina. Heu de fer un tall en vertical, per tal d’obtenir dues porcions de cada filet. Aquestes porcions tenen, com podeu observar, una part més gruixuda i una part més fina (la més propera a la cua). Doncs bé, per aconseguir una porció que sigui igual en els dos extrems, tan sols heu de invertir una de les parts, o sigui, ajuntar part fina amb part gruixuda.Talleu la porció obtinguda per la meitat, per aconseguir 4 talls (dos de cada filet) i per aconseguir per tant 4 raccions d'igual tamany que els lloms i la ventresca plegada sobre si mateixa. Si aquestes porcions obtingudes fossin massa llargues, en comparació de les obtingudes de la part superior, sempre podem fer un petit tall a l'extrem per equiparar-les i el que ens sobri podem fer-ho servir a dins de la ventresca que havíem plegat sobre si mateixa, per donar-li encara mes volum.

A la foto s'aprecia , a la part inferior, el llom (encara sense tallar per la meitat) i la cua "capicuada",a la part superior, també sense tallar encara

I ja tenim 10 porcions de peix,netes de pell i espines, de igual pes i tamany i preparades per embolicar.

En aquest cas, a la foto, tan sols es veuen 5 racions, ja que, com he dit abans us mostro la feina amb un dels dos filets del lluç.

Espero que us haurà quedat clar. ..Es una mica complicat d'explicar ,i comfio que les imatges us hauràn ajudat.

Salut!!

SALSA DE CALÇOTS

Avui us porto la ja tan famosa salsa de calçots, com la fem a casa. Val a dir que aquesta salsa de ben segur té tantes receptes com cases hi ha, però bé, aquesta és la nostra.

El que si que us vull explicar és un truquet que em va dir una amiga del camping a on anem a pasar les vacances, i ho vaig trobar molt encertat.Ella m'explicava que en contes d'escalibar els tomàquets al forn, ho fa al microones, i com no m'hi podia estar, aquesta setmana ho he probat a veure el qué. Anem a la recepta:

INGREDIENTS:

• 3 tomàquets madurs
• 3 dents d'all
• 1 nyora
• 1 llesca de pa
• 12 ametlles
• 10 avellanes
• oli d'oliva
• vinagre
• sal

PROCEDIMENT:

Posem la nyora en remull en aigua tèbia i la deixem uns 20 minuts.

Pelem els tomàquets i en treiem les llavors. Els espolvorem amb sal iuna mica de sucre.Pelem els alls i posem tomàquets i alls amb un fil d'oli en un plat filmat i ho posem al microones, a plena potència durant uns dos minuts. Ja tenim l'escalibat...

Encenem el grill del forn i daurem la llesca de pa, i aprofitem per "torrar" una mica tomàquets i alls, que haurem posat en una plata d'anar al forn. Aquest torrat serà molt breu, just per acabar de donar gust d'escalibat.

Amb l'ajuda d'un ganivet, rasquem la carn de la nyora i llencem les pells.

Posem al got del túrmix els tomàquets,els alls, la carn de la nyora, els fruits secs ,el vinagre i la sal. Ho triturem i anem afegint l'oli d'oliva.

I ja està, ja tenim la salsa de calçots!!!

D'una banda, el truc d'escalibar així els tomàquets està molt bé, ja que ens estalviem una estona molt important de forn, que donada la situació energètica, doncs està prou bé, i la salsa és fa més ràpidament.

Espero que us agradi i que ho proveu. A mi m'ha agradat...

Gràcies Carme i Toni!!!

VINAGRETES "SHAKE-IT"

Abans d’anar a dormir us vull explicar un truquet que fem servir per re aprofitar i per estalviar .Les vinagretes “shake-it”. Per fer-les necessitem els següents ingredients: Els elements amb que farem la vinagreta i una ampolla buida, de 33cl o de 50cl, segons la quantitat que en vulgueu fer. I la resta, ja us la imagineu,no?

Doncs si,si, posem tots els ingredients a dins, tanquem bé amb el seu tap de rosca i a sacsejar, que per això en diem "fer una shake-it". El que fem bàsicament és una emulsió, que és el mateix que faríem amb un túrmix, però sense embrutar cap estri. Per això diem que re aprofitem d’una banda l’ampolla I d’altra banda estalviem l’aigua de netejar els estris, el sabó…I haver de rentar, que és un rotllo!!

Com a mostra us poso aquesta vinagreta de mel, que a casa ens agrada molt, I que la fem servir per moltes amanides, com la de formatge de cabra,espinacs I panses.:

INGREDIENTS:

Oli d’oliva verge 3 mides

Vinagre balsàmic 1 mida

Mel ½ mida

SalPROCEDIMENT:

Escalfeu lleugerament la mel al microones, per fer-la més fluida. Introduïu tots els ingredients a l’ampolla i emulsioneu. Ja està llesta per amanir.

Per suposat que aquesta vinagreta és un exemple, i a dins de l’ampolla hi podeu posar allò que més us agradi per fer la vostra vinagreta. Hi podríeu posar,per exemple, suc de taronja i soja, en contes de vinagre i mel, dauets de fruita, herbes fresques o seques…En fi, imaginació al poder

Ah, i aquesta mateixa ampolla us pot servir de contenidor per guardar el vostre assortiment de vinagretes i salses a la nevera. A produir!!

Bona nit!!!!