CRESTES AL FORN

Seguint en la linea de millorar la nostra alimentació, avui us proposo substituir unes crestes o "empanadilles" fregides per unes de fetes al forn.
En aquest cas tant sols es tracta d'acabar les empanadilles al forn , i aprofitar per pintar-les amb una mica d'ou batut i espolsar-hi pel damunt sèsam cru, que li donarà un toquet molt interessant, al mateix temps que aportarà calci.
Les he fet com sempre, segur que tots teniu la vostra recepta preferida. Aquestes porten un sofregit de ceba i tomàquet,amb una miqueta de sucre i sal, i despres tot barrejat amb ou dur trinxat, tonyina, olives farcides trinxades i formatge ratllat. Són com les que feia a l'escola, i us puc dir que aquell dia els nens fèien festa grossa!!
Les he tingut 15 minuts al forn, a 180º, i l'ultim minut li he posat el gratinador, per acabar de torrar-les.En aquest punt,quedeu-vos al davant del forn amb la port una mica oberta i observant tota l'estona, que els gratinadors són molt traïdors!!.  Són un bon recurs per sopar, o per portar a la feina si sou de la cultura del "tapper". S'aguanten molt bé a la nevera uns quant dies, ben tapades, i despres nomès cal donar-les un cop de microones, o menjar-les fredes, que també son molt bones.

Que vagi de gust!!

UNES ALTRES BRAVES SÓN POSSIBLES!!

Doncs si, avui us porto una altra forma de fer les "braves" que tant ens agraden, però una mica adaptades als temps que corren. Si,si, ja sé que els més ortodoxes potser em voldreu fer veure que no són les autèntiques, que els falta la màgia del fregit i la textura cruixent que hi dóna... Us dono la raó, però aquestes no estan gens malament com a substitutiu, i eviten tot el tema del fregit.
De fa uns mesos que m'agrada llegir sobre alimentació, dietes, aprofitament dels aliments, tècniques de cocció, etc... En fi, tot allò que està relacionat amb el fet d'alimentar-se!! He vist que entre els nutricionistes, metges i altres professionals  hi ha molts punts de vista, fins i tot contradictoris, però en una cosa que tots coincideixen és que el fregit és una de les tècniques de cocció que hauriem de restringir més. I encara s'hi posen més d'acord en que ,de tots els fregits, el més "prescindible" de tots haurien de ser les patates...Snif!!

Com us estareu imaginant, la cocció de la patata la farem amb el microones, i l'acabem amb el forn.Comencem pelant i tallant les patates a daus, com si les anessim a fregir. Rentem els bocins i els posem a una plata de vidre, que pugui anar al microones i al forn. Els salem i hi posem un fil d'oli














. I ara, molt important, tapem la plata amb paper de film ,mirant que quedi hermètic.















Fiquem la plata al microones i li donem màxima potència durant uns 10 minuts.
Treiem la plata del microones i ,amb molt de compte, li treiem al paper de film. Sortirà molt de vapor de dins, així que al tanto amb les cremades!!

Veureu que les patates s'hauran cuit en un vapor "sec", i s'assemblen a quan les hem fregides en un oli no gaire calent.Ara és el moment  d'"amanir-les".










Podem posar-hi una mica de pebre vermell, orenga, herbes de provença , i un xic de la salsa brava que més ens agradi, o sofregit de tomàquet i una mica de bitxo... En fi, com més us agradi.


Es remena tot, amb compte que no s'aixafin les patates, i es posa al gratinador uns minuts, fins que les patates siguin torradetes i s'hagin "begut" la salsa

I ja està. Aquesta és una forma de fer les patates que els podeu ensenyar als vostres fills adolescents, si voleu que en els seus primers passos a la cuina no manipulin olis roents, i a més, comencin a conèixer que hi ha formes més sanes de menjar coses divertides!!

LAGAR SANT ANDREU

Ahir vam sopar, per fi, al restaurant Lagar de Sant Andreu (C/ Llenguadoc,6), i dic per fi per que fa temps que hi volíem anar. Com que vivim a prop i hi pasem pel davant moltes vegades, sempre ens ha cridat l'atenció i fins i tot hem buscat informació i opinions a la xarxa. Val a dir que totes les opinions el deixen molt bé, i ,desprès de la visita, no podem més que reafirmar a tots aquells que el recomanen.
Una de les coses que em van semblar més interessants és que hi ha plats, tant dels entrants com dels segons, que els pots demanar en mitges raccions, a un preu molt acurat i gens escasses. Així, quasi tots vam fer dues mitges raccions i un segon , o fins i tot tres mitges raccions i prou. Així pots tastar més coses, i en cap cas el preu es dispara.
Tambè ténen menú degustació ,que no el vam fer però quan tornem el farem. El preu és molt correcte i el vam veure a una taula del costat, i ,la veritat, està molt bé.
El local és molt elegant i tranquil, i s'hi està molt bé. Si hi ha algun "però", es en quant a la música. Està baixeta i no destorba, però en alguns moments la selecció no és la mes adient. Però suposo que això va a gustos.
El personal que ens va atendre, molt professional i molt atent i agradable en tot moment.
Ideal per a una petita celebració  o un sopar tranquil.
I el menjar, tot molt bó. Producte ben tractat, sense pretensions i amb una presentació molt acurada. De ben segur que aviat en tornaran a veure!!

Daus de salmó amb vinagreta de pebre rosa

1/2 racció de morcilla de Burgos amb ganche de poma

Magret d'anc amb taronja,  i milfulls de verdures i formatge de cabra

1/2 racció de broqueta de pollastre i llagostins, amb el seu suc i sèsam

Ous estrellats amb patates i foie poelé

1/2 racció de coca de folgueroles amb escalibada i seitò

1/2 racció d'amanida de contrastos

1/2 racció de pop a la gallega

Us deixo unes fotos dels plats que vam tastar. I falten les fotos de les postres, que no en vam fer. Copa de gelat de llet merengada i mousse de turrò, boníssim, i mojito amb gelat de llimona, que no va agradar a tots en la mateixa intensitat.
Tornarem!!

PATÉ VEGETAL

Avui us porto un patè molt saludable i ,al contrari del que podria semblar, molt potent i gustòs. Es un patè totalment vegetal, a on es combinen les verdures i les llavors, tota una barreja de salut, calci, olis vegetals i fibra. Ideal per esmorçar, en torradetes, o en entrepà, o per sopar, com a dip per a verduretes.
Que us vagi de gust!!!

INGREDIENTS:

• Ceba de figueres 1 peça mitjana
• pastanaga 1 peça mitjana
• pebrot vermell ½ unitat mitjana
• carbassó 1 peça mitjana
• un parell de xampinyons grossos
• uns branquillons de julivert
• all 4 grills pelats
• oli extra verge el necessari
• pipes de carbassa ½ tassa de cafe
• pipes de girasol ½ tassa de cafe
• llavors de sesam 1 cullerada sopera

Posem una paella al foc suau i torrem les pipes, a poc a poc i movent la paella per tal que les llavors es torrin per tot arreu sense cremar-se. Les treiem i les reservem.
Sense apagar el foc, ara hi posem les llavors de sesam i tambè les torrem. Sempre a foc suau i movent la paella. Quan comencin a saltar, com les crispetes, ja les podem treure de la paella i reservar.
Mentre hem fet això, haurem anat rentant i tallant les verdures a petits bocins. Penseu que ara, el que farem ,es coure les verdures molt suaument i durant una llarga estona, per tal que perdin la major quantitat d’aigua possible i no se’ns cremin. Per això és molt important que els bocins siguin petits, per tal que la pèrdua d’aigua sigui més eficaç.
Posarem les verdures tallades a la paella on hem torrat les pipes, amb un fil d’oli i a foc molt, molt suau. 

Tapem la paella per tal que les verdures comencin a suar, i les anem coent força estona. Les salpebrem i les anem vigilant, remenant tot sovint... El resultat final ha de ser com una melmelada. Ja veureu que el resultat haurà reduït de volum, ja que gran part d’aquest és aigua de vegetació que s’haurà evaporat.
En aquest procès les verdures hauran concentrat gustos, i hauran guanyat potència ,gracies als torrats que s’hauran generat. En cap cas busquem una “verdura tan sols bullida”, és per això que, insisteixo, la cocció ha de ser llarga i molt curosa. El resultat pagarà la pena!!
Ara, afegim a la paella un xic més d’oli i les pipes i les llavors de sèsam torrades, i ho barregem tot ,amb l’ajuda d’una llengua. Li donem 5 minuts més de cocció, també suau, i ho retirem.


Ho posem al got triturador i ho triturem amb el túrmix, arreglant de sal i pebre. Ho posem a un pot amb tapadora i ho guardem a la nevera, a on se’ns conservarà uns quants dies












Quan serà fred, encarà guanyarà més cos i serà un patè força untuós, ideal per sopar o esmorçar amb unes torradetes.
Per descontat que aquesta es la preparació bàsica, podeu afegir les verdures que volgueu i per suposat les espècies que més us agradin. Li podeu donar un toquet del màrroc, per exemple, amb una mica de canyella i comí en pols. O una mica més ibèric, amb una miqueta de pebre vermell en pols!!

ALFAJORES from CHILE

  

Avui ens hem acabat l'últim "alfajor" que ens va regalar una molt bóna amiga, la Karen. Els va fer amb  la seva mamà, a Xile, i ens els va portar, travessant tot l'Atlàntic. Un molt bon regal, ple d'amistat i ,a més a més, boníiiissim!!!
Muchas gràcias desde Barcelona!!

MONTADITOS

a

MONTADITO DE POMA I SALMÓ

Pela la poma i tallala a daus de ½ cm. En una paella amb oli d’oliva, salpebra i salteja la poma, i afegeix un polsim de farina. Deixa coure un parell de minuts, i afegeix julivert picat i un rajet de nata. Deixa que tot el conjunt lligui mentre es cou la poma i redueix la nata. A l’ultim moment, afegeix un polsim de curry (no gaire, que domina molt) i deixa refredar.
Un cop freda, la barreja haurà de tenir prou densitat i fermesa com per poder fer una quenelle amb dues culleres.
Posar la quenelle de poma i curry al damunt d’una llesca de pa i tapar amb una làmina de salmó fumat. Acabar amb mig ou de guatlla pelat , ajudant-te d’un escuradents per assegurar tot el conjunt.
MONTADITO DE BACALLÀ AL “AJOARRIERO”
Talla la ceba i el pebrot vermell a daus petitons, i posa’ls a fregir a una paella, amb oli d’oliva. Mentre, talla el carbassó i l’esbergínia també a petits daus i afegeix-los a la paella. Cou totes les verdures a foc viu, de forma que quedin cuites peró cruixents.Ara abaixa el foc i afegeix una mica de concentrat de tomàquet. Si no tens concentrat, pots posar salsa de tomàquet però es millor que la redueixis abans, ja que el que busquem és una samfaina ben espessa.
Un cop tinguem la textura que busquem, i sense apagar el foc, afegir a la paella de la samfaina el bacallà dessalat i esmicolat, i anar barrejant amb una cullera de fusta. Afegir julivert picat i Deixar coure uns cinc minuts , sense deixar de remenar. Deixar refredar.
Fes quenelles amb dues culleres i posales al damunt de les llesques de pa. Pots decorar amb una fulla de julivert.

MONTADITO DE “CHOPSUEY” DE POLLASTRE I GAMBES
Partim de pit de pollastre a dauets, gambes pelades tallades a bocins i verdures diverses, tallades també a dauets. En aquest cas: una mica de ceba tendra, pastanaga, carbassó, endivies,xampinyó i blat de moro. Aquest últm no cal tallar-lo, per descomptat.
En una paella amb oli d’oliva, saltejar el pollastre i les gambes, molt breument, i reservar. En el mateix oli, i amb la mateixa intensitat de foc, saltegeu primer les verdures més “dures” (ceba i pastanaga) i afegiu despres les més “toves” (endivies,xampinyó i blat de moro). Reserveu amb el pollastre i les gambes.
A la mateixa paella, amb l’oli que us queda, coeu un polsim de farina un parell de minuts, i afegiu tot seguit un rajet de nata, i un rajet de salsa de soja. Deixeu coure i espessir a foc suau. Afegiu tot el que teniu reservat a la salsa i continueu la cocció breument, just per que tots els sabors quedin conjuntats. Deixeu refredar.
Unteu amb aquesta farsa unes llesques de pa i decoreu amb uns “quicos” trencats, i una mica de salsa de soja espessa.

MONTADITO DE BRIE I ESBERGÍNIA AL SÈSAM
Escalibeu l’esbergínia a les brases o al forn. Peleu i talleu l’esberginia a tires i despres a daus, no gaire petits. Amaniu amb sal,oli, pebre, i julivert picat.Reserva.
Talla el brie a rectangles de la mida de les llesques de pa i fes les montaditos. Al damunt de cada llesca de pa posa-hi un rectangle de brie, i al damunt una cullerada d’escalibada. Acaba amb el sèsam torrat.

HAMBURGUESA AMB VERDURETES

Hola!

Avui us porto una idea que em rondava pel cap ja feia temps. Des que em vaig llegir el llibre “Comer animales”, de’n Jonathan Safran Foer (Ed. Seix Barral), vaig decidir reduir el consum de carn, el meu i el de la meva família, i aquesta és una forma de fer-ho.

Cada divendres acostumo a fer la compra de la setmana: planifico el que menjarem en funció de les “activitats” familiars, conto les menjades i miro de fer un menú equilibrat. Així, quan vaig al mercat, mes o menys ja sé el que hauré de comprar...Però bé, més o menys com fem tothom. Doncs bé, fa unes tres setmanes, vaig anar a la carnisseria i entre d’altres coses li vaig demanar que em fes 4 hamburgueses. Quan les estava fent, em va preguntar si volia alguna cosa a dins: all, julivert, ceba, sal pebre...Li vaig demanar sal i una mica de pebre i les hi va posar, barrejant-t’ho tot amb les mans. I llavors se’m va acudir:

-”Si et portés unes verduretes, les hi podries barrejar?”

Va fer cara d’extranyada però em va dir: -”Eh...Si, es clar que si!”

I així va ser com ,tres setmanes desprès, quan tornàvem a tenir hamburgueses al menú setmanal, m’hi vaig presentar amb les verduretes que havia tallat abans de sortir de casa i que portava a dins d’un tupper. En total 200 gr de verduretes (ceba, pastanaga, pebrot vermell i carabassó) que es van barrejar amb 400 grs de vedella gallega, de Monforte de Lemos per ser més exactes. I van sortir 6 hamburgueses de 100 grs cada una.

La textura de l’hamburguesa, un cop està feta, és més “fràgil”, ja que els entrebancs de les verdures fan que la carn no s’hi acabi de compactar bé, però com que són per la setmana, en arribar a casa les congelo i cap problema.

A l’hora de fer-les, tampoc hi ha cap problema. Les faig a la planxa, amb un xic d’oli d’oliva, i mentre es fa la carn, les verdures també es couen, en el punt just de cocció i cruixentor.

En fi ,parleu amb el vostre carnisser i segur que no tindrà cap problema en fer-vos-les. I podeu posar altres tipus de verdures que us agradin, com xampinyons, pebrot verd, blat de moro...

El resum és que una menjada que abans era de 100 grs de carn, ara és de 80 grs de carn i 20 grs de verdures. I només hem hagut de fer “l’esforç” de tallar les verdures abans de sortir de casa. I és un “esforç” que val la pena!!