MONTADITOS

a

MONTADITO DE POMA I SALMÓ

Pela la poma i tallala a daus de ½ cm. En una paella amb oli d’oliva, salpebra i salteja la poma, i afegeix un polsim de farina. Deixa coure un parell de minuts, i afegeix julivert picat i un rajet de nata. Deixa que tot el conjunt lligui mentre es cou la poma i redueix la nata. A l’ultim moment, afegeix un polsim de curry (no gaire, que domina molt) i deixa refredar.
Un cop freda, la barreja haurà de tenir prou densitat i fermesa com per poder fer una quenelle amb dues culleres.
Posar la quenelle de poma i curry al damunt d’una llesca de pa i tapar amb una làmina de salmó fumat. Acabar amb mig ou de guatlla pelat , ajudant-te d’un escuradents per assegurar tot el conjunt.
MONTADITO DE BACALLÀ AL “AJOARRIERO”
Talla la ceba i el pebrot vermell a daus petitons, i posa’ls a fregir a una paella, amb oli d’oliva. Mentre, talla el carbassó i l’esbergínia també a petits daus i afegeix-los a la paella. Cou totes les verdures a foc viu, de forma que quedin cuites peró cruixents.Ara abaixa el foc i afegeix una mica de concentrat de tomàquet. Si no tens concentrat, pots posar salsa de tomàquet però es millor que la redueixis abans, ja que el que busquem és una samfaina ben espessa.
Un cop tinguem la textura que busquem, i sense apagar el foc, afegir a la paella de la samfaina el bacallà dessalat i esmicolat, i anar barrejant amb una cullera de fusta. Afegir julivert picat i Deixar coure uns cinc minuts , sense deixar de remenar. Deixar refredar.
Fes quenelles amb dues culleres i posales al damunt de les llesques de pa. Pots decorar amb una fulla de julivert.

MONTADITO DE “CHOPSUEY” DE POLLASTRE I GAMBES
Partim de pit de pollastre a dauets, gambes pelades tallades a bocins i verdures diverses, tallades també a dauets. En aquest cas: una mica de ceba tendra, pastanaga, carbassó, endivies,xampinyó i blat de moro. Aquest últm no cal tallar-lo, per descomptat.
En una paella amb oli d’oliva, saltejar el pollastre i les gambes, molt breument, i reservar. En el mateix oli, i amb la mateixa intensitat de foc, saltegeu primer les verdures més “dures” (ceba i pastanaga) i afegiu despres les més “toves” (endivies,xampinyó i blat de moro). Reserveu amb el pollastre i les gambes.
A la mateixa paella, amb l’oli que us queda, coeu un polsim de farina un parell de minuts, i afegiu tot seguit un rajet de nata, i un rajet de salsa de soja. Deixeu coure i espessir a foc suau. Afegiu tot el que teniu reservat a la salsa i continueu la cocció breument, just per que tots els sabors quedin conjuntats. Deixeu refredar.
Unteu amb aquesta farsa unes llesques de pa i decoreu amb uns “quicos” trencats, i una mica de salsa de soja espessa.

MONTADITO DE BRIE I ESBERGÍNIA AL SÈSAM
Escalibeu l’esbergínia a les brases o al forn. Peleu i talleu l’esberginia a tires i despres a daus, no gaire petits. Amaniu amb sal,oli, pebre, i julivert picat.Reserva.
Talla el brie a rectangles de la mida de les llesques de pa i fes les montaditos. Al damunt de cada llesca de pa posa-hi un rectangle de brie, i al damunt una cullerada d’escalibada. Acaba amb el sèsam torrat.

HAMBURGUESA AMB VERDURETES

Hola!

Avui us porto una idea que em rondava pel cap ja feia temps. Des que em vaig llegir el llibre “Comer animales”, de’n Jonathan Safran Foer (Ed. Seix Barral), vaig decidir reduir el consum de carn, el meu i el de la meva família, i aquesta és una forma de fer-ho.

Cada divendres acostumo a fer la compra de la setmana: planifico el que menjarem en funció de les “activitats” familiars, conto les menjades i miro de fer un menú equilibrat. Així, quan vaig al mercat, mes o menys ja sé el que hauré de comprar...Però bé, més o menys com fem tothom. Doncs bé, fa unes tres setmanes, vaig anar a la carnisseria i entre d’altres coses li vaig demanar que em fes 4 hamburgueses. Quan les estava fent, em va preguntar si volia alguna cosa a dins: all, julivert, ceba, sal pebre...Li vaig demanar sal i una mica de pebre i les hi va posar, barrejant-t’ho tot amb les mans. I llavors se’m va acudir:

-”Si et portés unes verduretes, les hi podries barrejar?”

Va fer cara d’extranyada però em va dir: -”Eh...Si, es clar que si!”

I així va ser com ,tres setmanes desprès, quan tornàvem a tenir hamburgueses al menú setmanal, m’hi vaig presentar amb les verduretes que havia tallat abans de sortir de casa i que portava a dins d’un tupper. En total 200 gr de verduretes (ceba, pastanaga, pebrot vermell i carabassó) que es van barrejar amb 400 grs de vedella gallega, de Monforte de Lemos per ser més exactes. I van sortir 6 hamburgueses de 100 grs cada una.

La textura de l’hamburguesa, un cop està feta, és més “fràgil”, ja que els entrebancs de les verdures fan que la carn no s’hi acabi de compactar bé, però com que són per la setmana, en arribar a casa les congelo i cap problema.

A l’hora de fer-les, tampoc hi ha cap problema. Les faig a la planxa, amb un xic d’oli d’oliva, i mentre es fa la carn, les verdures també es couen, en el punt just de cocció i cruixentor.

En fi ,parleu amb el vostre carnisser i segur que no tindrà cap problema en fer-vos-les. I podeu posar altres tipus de verdures que us agradin, com xampinyons, pebrot verd, blat de moro...

El resum és que una menjada que abans era de 100 grs de carn, ara és de 80 grs de carn i 20 grs de verdures. I només hem hagut de fer “l’esforç” de tallar les verdures abans de sortir de casa. I és un “esforç” que val la pena!!

AMANIDA WALDORF

AMANIDA WALDORF

Avui us vull explicar una amanida, clàssic de clàssics, que va néixer a l’Hotel Waldorf de Nova York, cap a l’any 1890. La seva creació s’atribueix al Maitre d’hotel Oscar Tschirky, encara que avui en dia encara no està clara aquesta autoria i hi ha d’altres versions. I tambè vull aprofitar per presentar-vos un ingredient que no acostuma a ser gaire habitual a les nostres cuines. Estic parlant del celeri.

Aquesta amanida,en el seu origen,es composa bàsicament d’api, poma, nous, panses i una salsa que té la maionesa com a base. Avui podeu trobar moltes versions , algunes fins i tot inclouen el roquefort a la salsa... Però jo us ensenyaré la bàsica.

El que si que he fet es canviar la branca d’api, verda i de gust potent, pel celeri, que es l’arrel de l’api i amb un perfum més suau i de textura més tendre. O sigui, no marxem de l’api però introduïm certes diferències. A aquells que d’entrada no us agrada l’api, hauríeu de tastar aquesta arrel: el seu gust ens ho pot recordar, però és una altra història.

Aquí teniu el bulb d’api. Us he posat una cullera al costat per que us en feu càrrec de la seva mida . Val a dir que també hi ha de més petits, i si us en sobra, sempre podeu fer un puré d’api, ben espès i cremosa, que combinarà a la perfecció amb un peix a la planxa, greixòs com ara l’orada. Ja us l’explicaré, que no té cap secret.

Cal pelar el bulb d’api, aquí el teniu ja pelat. Amb l’ajut d’un ganivet petit ,no tindreu cap problema.

I ara, l’amanida:

Ingredients (per a 4 persones):

Per a l’amanida:

300 grs de daus de celeri

200 grs de daus de poma

60 grs de nous pelades

30 grs de panses

Fulles d’enciam

Daus de pa torrats

Per a la salsa:

100 grs de maionesa

100 grs de nata liquida

15 grs de sucre morè

20 grs de suc de llimona

Sal/pebre

Pell de llimona ratllada

Primer de tot cal fer la salsa. Barregem tots els ingredients a un bol i remenem fins que es disolgui la sal i el sucre i ens quedi una crema ben uniforme.

Tallem el celeri a daus iels escaldem en aigua bullint. Els deixem coure 2 minuts (no més) i els posem en aigua i gel per aturar la cocció. Quan siguin freds,els escorrem de l’aigua i els eixuguem amb un paper de cuina.

Tallem les pomes a daus ,de mida similar als daus de celeri. Posem els daus de poma al bol amb la salsa, i hi afegim els daus de celeri, les panses i les nous picades. Remenem bé per tal que tot quedi ben impregnat. Tapem amb paper de film i deixem reposar l’amanida a la nevera durant unes dues hores.

Per servir, posem un llit d’enciam al plat, amb els daus de pa i al damunt i disposem l’amanida que ens espera a la nevera. Amaniu amb la salsa que queda al bol.

Que aprofiti!!

TOFU ESTOFAT AMB BOLETS

TOFU ESTOFAT AMB BOLETS

Avui us porto un plat “multidisciplinari”. D’una banda neix de la necessitat del re aprofitament, d’altra banda respon a la curiositat dels nous ingredients. I per últim, les ganes d’instaurar de mica en mica una dieta més sana, substituint la proteïna animal per la vegetal.

LA CURIOSITAT:

Ja fa temps que anava al darrere de tastar el tofu. Havia llegit sobre ell que és tant i tant bo i que les seves proteïnes són de gran qualitat. Baix en calories, sense colesterol, i molt ric en calci i minerals. Per si tot això no fos suficient, se li pot donar el mateix tractament que a la carn: es pot fregir, arrebossar, estofar, fer a la planxa... Que més volia?

Però el temps anava passant i no em decidia a comprar-lo i tastar-lo , no se dir-vos per què...

EL RE APROFITAMENT:

La setmana passada vaig comprar un tall de vedella per estofar, i vaig fer un guisat d’aquells de diumenge, de festa major, amb bolets i amb una salsa fosca, ben concentrada. La veritat és que va quedar boníssim, i ,ja que m’hi posava, doncs vaig fer per que quedessin un parell de racions . Entre setmana ens les vam menjar, i ,que va passar? Doncs que va sobrar salsa amb bolets. Ja no quedava vedella, però la salsa era allà, boníssima, i llavors tot va encaixar!!

LA DIETA MÉS SANA:

Vam anar a comprar el tofu a Veritas, una botiga de productes naturals que hi ha a prop de casa. Ens vam decidir per un de fumat, que ens van dir que era molt bo. El vam fer al dia següent, tallat en llesques com si fossin talls de carn i a la planxa,amb una mica d’oli d’oliva , fins que va ser daurat per les dues bandes. Desprès el vam posar a un cassó amb la salsa, i el vam deixar coure 5 minuts. Emplatar i menjar!!

El resultat final em va satisfer. D’una banda havia reciclat la salsa que havia sobrat i d’altra banda estava introduint nous aliments a la nostra dieta , aliments que poden contribuir a la sostenibilitat i ser beneficiosos per a la salut. La textura del tofu guisat és una mica gomosa i el gust és força neutre. En aquest cas, es nota el gust de fumat i també venen records de fruita seca (avellanes,ametlles...). No vaig notar que la salsa impregnés el tofu, però potser es que el vaig estofar per poca estona. L’hauré de provar en altres preparacions, però segur que ara que he donat el primer pas, aviat us podrè explicar noves receptes.

Salut!!

ALBERGÍNIES "KINDER"

ALBERGÍNIES “KINDER”

Doncs això , que no té més: un embolcall d’albergínia que guarda una sorpresa al seu interior. En aquest cas és la tan coneguda combinació albergínia –mozzarella -tomàquet, que tant bon resultat dóna, però concebut d’una altra forma.

Ingredients: (per a dues persones)

2 albergínies mitjanes

1 bola de mozzarella fresca (de 125 grs)

Mozzarella ratllada (tipus pizza) 125 grs

Tomàquet madur 2

Llavors de sèsam torrat 1 culleradeta

Oli d’alfàbrega 3 cullerades soperes

Tomàquet sec 30 grs

Daus de pa torrat o torradetes

Oli d’oliva

2 motlles individuals

Pelar les albergínies i tallar-les a làmines no gaire gruixudes, 3 ó 4 mm. Us podeu ajudar amb una mandolina, però amb un ganivet i un bon pols no tindreu gaire problemes.

En una paella ampla, poseu una mica d’oli d’oliva i aneu fregint les làmines d’albergínia. Aneu disposant-les en un plat amb paper absorbent per eliminar l’excés d’oli. Les heu de fer a foc suau per que quedin quasi bé cuites. Aneu afegint més oli si us en cal, entre fregida i fregida. Reserveu les làmines fregides.

Traieu la mozzarella del seu envàs i eixugueu-la bé amb un paper de cuina. Poseu-la a un bol i esmicoleu-la amb els dits. Poseu uns papers de cuina al damunt i pressioneu lleugerament amb la ma, per treure l’ humitat . Retireu els papers i si cal repetiu la operació. Es tracta de treure la màxima quantitat d’humitat. Barregeu la mozzarella ratllada i el tomàquet sec picolat. En aquest punt també podeu afegir les herbes que us agradin, fresques o seques, o d’altres ingredients: olives picades, anxoves, trossets de carbassó... Jo he afegit orenga seca. Si cal saleu una mica però aneu al tanto perquè el tomàquet sec acostuma a ser molt concentrat.

Folreu els motlles amb les làmines d’albergínia, com es veu a la foto, i ompliu els motlles amb la barreja de mozzarella. Tanqueu els paquets i poseu al forn, a 180º , durant 20 minuts.

Per acabar el plat, he preparat una “amanida” de tomàquet i sèsam, imprescindible per tots aquells que necessitem calci!!

Escaldeu i peleu els tomàquets, traieu les llavors, i talleu a quadrets. D’això, els puristes en diuen tomàquet “cassé”, per si ho veieu en alguna carta, però jo en dic “tomàquet a quadrets”.Barregeu els quadrets de tomàquet amb el sèsam torrat i l’oli d’alfabrega. Que com farem l’oli d’alfàbrega?? Doncs és molt fàcil.

Aneu a la floristeria del barri, i compreu una planta d’alfàbrega, que encara en trobareu. Traieu totes les fulles i feu-les una rentada.

Escaldeu-les en aigua bullint durant 5 segons i poseu-les ràpidament amb aigua i gel. En aquest punt heu de tenir unes fulles estovades però amb un color verd ben viu.

Traieu-les de l’aigua i premeu-les amb la ma, fins que no quedi gota d’aigua.

Poseu-les al got de la batedora i cobriu-les amb oli de girasol.

Tritureu ben fi i ja teniu el vostre oli d’alfàbrega, que us farà servei per moltíssimes elaboracions. Es conserva a la nevera ,a dins d’un taper per una setmana.

Si no trobeu plantes d’alfàbrega sempre podeu comprar les fulles en alguna botiga , i com a últim recurs, i aquest us agradarà, feu servir salsa pesto de compra, tipus buittoni o giovanni ranna, que són molt bones i ens aniran molt bé per barrejar amb el tomàquet.

Traieu els motlles del forn i bolqueu-los als plats, envoltant-los de l’amanida de tomàquet i alfàbrega .

I no trigueu gaire a menjar-ho, que el millor és la sorpresa del formatge fos a dins.

Que aprofiti!!

MUSCLOS AMB CARBASSÓ

Bé, ja tornem a ser aquí!!

Desprès d’unes setmanes de merescut descans, tornem a la rutina quotidiana, això si, amb el bon record de les vacances i amb les forces renovades pel curs que tot just comença.

Aquest estiu, com els anteriors, hem estat al Pirineu, i us haig de dir que he tornat amb moltes ganes de menjar peix. Aquest matí, sense perdre temps, desprès de fer la planificació del que menjarem els propers dies, he anat a fer la compra, i el primer que he posat a la llista és que avui volíem menjar peix.

A la peixateria he “pescat” un lluç, que el farem demà al vapor, i per avui he agafat uns musclos. Val a dir que me’ls han recomanat, m’ha dit la peixatera que eren molt plens, i us haig de dir que tenia raó.

Com els farem? Al vapor?...Si, al vapor, però amb algun entrebanc, per que encara siguin més bons. Preneu nota i feu-los així, que han quedat boníssims, i molt fàcils de fer.

Ingredients (per a dos persones,amb molta gana!!):

· 1 ½ kg de musclos

· 1 grill d’all

· 1 ceba mitjana

· 2 tomàquets de branca

· Un ramet de julivert

· 1 bitxo

· 1 carbassó

· 1 cullerada de farina

Netegeu els musclos , fregant-los bé per treure totes les barbes.

En una cassola a on us hi hauran de cabre els musclos, poseu una mica d’oli d’oliva i daureu la ceba ratllada. Afegiu el grill d’all picat i el bitxo, i de seguida els tomàquets ratllats, als que haureu tret les llavors abans de ratllar-los. Cuineu breument ( per aquest plat no busco un sofregit concentrat, sinó més aviat fresc, i es per això que no cuinarem gaire el tomàquet). Afegir el julivert picat i el carbassó tallat a juliana fina, o sigui, a tiretes. Donar-hi unes voltes i empolsar aquest “jove sofregit” amb la farina. Cuinar tot el conjunt un minut més i abocar ,ara si, els musclos que teníem rentats i reservats.

Tapar la cassola i cuinar uns 10 minuts, o fins que veieu que tots els musclos s’han obert. Durant aquest temps, heu d’anar movent la cassola, de dalt a baix i amb la tapa per que no us esquitxi el suc , per tal que els musclos que son a sota ,passin a dalt i tot es cogui per un igual. Així mateix, aquest moviment farà que es barregi el suc que els musclos deixen anar amb el sofregit, i amb la farina que havíem posat, es faci una salsa que serà l’estrella d’aquest plat.

Serviu els musclos a la mateixa cassola, per compartir, i amb les cloves que anireu buidant, agafeu cullerades de salsa barrejada amb els carbassons, que ja seran cuits però encara cruixents.

Ja us dic, un plat que ens hem inventat avui, que de ben segur repetirem i que volem compartir amb vosaltres. Molt fàcil, molt ràpid de fer i boníssim!!

Bon profit!!

BACALLÀ "A BRAZ"

BACALLÀ “A BRAZ”

Tornem amb el bacallà, un peix molt versàtil i que ens dona moltes opcions. En aquesta ocasió us presento un plat de la cuina portuguesa, que com ja sabreu, té en el bacallà un dels seus productes estrella. Es diu que el bacallà és present d’una o altra forma en uns 1000 plats de la cuina d’aquesta terra!!.

Aquest plat el vam tastar per primer cop en un viatget que vam fer un estiu per conèixer Lisboa, i ens va agradar moltíssim. Desprès l’hem fet a casa, adaptant-lo una miqueta al nostre gust i aquest és el resultat.

En resum, el plat és una barreja de patates, ous batuts i bacallà. A primer cop d’ull pot semblar una truita, però el resultat és diferent. I es que la màgia de la cuina té això: amb els mateixos ingredients, però agafant camins diferents, arribem a llocs nous!! .Els “camins diferents” són els processos de cocció i elaboració que apliquem als aliments, i són una part molt important de la creativitat i la originalitat, i la infinita diversitat de la cuina.

Però tornant al bacallà “a bras”, també n’hi diuen “bacalhau doradu”, suposo que pel color que té el resultat final.

Aquest és un plat molt fàcil de fer i que fa una mica de “festa”. És ideal per treure’l a taula quan tothom ja és assegut, i a la mateixa cassola a on l’haurem cuinat. I una recomanació: no us quedeu curts amb les quantitats, perqué voldreu repetir!

A la recepta:

Necessitareu, per unes 4 persones:

8 patates mitjanes

½ k de bacallà dessalat

3 cebes mitjanes

4 grills d’all

Julivert

6 ous

Olives negres

Oli d’oliva

Procediment:

Peleu i talleu les patates en bastonets prims. A una cassola prou ample, poseu prou oli d’oliva per fregir les patates. Aneu-les fregint per tandes , i no cal que quedin molt cruixents, nosaltres les deixem com si fossin per truita, tovetes.

En el mateix oli, cuineu la ceba tallada a rodanxes, fins que també sigui tova il lleugerament daurada.

Ara traieu l’excès d’oli i afegiu el bacallà esmicolat. Cuineu-lo juntament amb la ceba durant 1 minut i afegiu ara l’all picat i part del julivert. Cuineu un altre minut.

Afegiu les patates fregides i remeneu-ho tot. Arregleu de sal (en funció de la salabror del bacallà), i afegiu els ous batuts.

Remeneu un altre vegada i ja podeu apagar el foc. L’escalfor de tot el conjunt courà els ous en el punt just. Penseu que els ous no han de cuallar, com si fos un remenat. Els ous tan sols han de rebre l’escalfor per que quedin semicuallats, conferint a tot el plat la cremositat que necessita.

Decoreu amb les olives negres i espolseu pel damunt la resta del julivert picat.

Per cert, investigant sobre aquest plat, he vist que algú s'estalvia tot el pas de pelar, tallar i fregir les patates, substituint les patates fresques per patates palla de bossa (de les que es compren a les xurreries). No està malament la idea, ja que amb la cocció posterior i amb la humitat del bacallà i els ous, les patates es rehidraten i quedaran toves i al mateix temps amb un cert punt de cruixent. I encara serà més fàcil i ràpid de fer. Si algun cop ho provo, ja us explicaré que tal, i si algú ho fa així abans, que ho comenti, a veure si el resultat és bó.

Ara, ja només queda gaudir d’aquest plat, i que aprofiti!!

Bona revetlla!!