CREMA DE CARBLAUSÓ

CREMA DE  CARBLAUSÓ

Primero en castellano, ya que esta receta está dedicada a unas amigas del camping donde pasamos las vacaciones y que este verano la probaron una noche que hacia frio y me pidieron que pusiera en el blog la receta .Són de Madrid y Cuenca, y aunque entienden el catalán, seguro que asi les va mejor. La verdad es que la receta no tiene mucho secreto , pero me comprometi y aquí la tienen .

Para hacer esta crema utilizo básicamente calabacín y añado cebolla , patata ya veces zanahoria. Es una crema muy versátil y admitiría otros ingredientes , pero básicamente  uso estos tres o cuatro .

Para llegar a obtener una crema podemos ir por varios caminos , Lo podemos poner todo a hervir y triturar después , pero a mí me gusta empezar por sofreír un poco la cebolla y después la patata , encuentro que la crema final tiene otro gusto.

Pues eso : Ponemos un poco de aceite de oliva en la cazuela donde haremos la crema. La calentamos y hacemos dorar la cebolla cortada finamente . Mientras pelamos las patatas , las cortamos como para tortilla , y las ponemos a dorar junto con la cebolla , que ya estará avanzada . Tapamos la cazuela y cocinamos todo el conjunto suavemente , durante unos 10 minutos .

Pasado este tiempo , añadimos el calabacín pelado y cortado en trozos . Le damos dos vueltas y ponemos agua , justo a cubrir.














Dejamos cocer 10 minutos , o hasta que todo estarà tierno . El tiempo es orientativo , pero no os paseis . Es necesario que la verdura quede tierna pero no pasada .

Cuando todo estarà tierno , trituraremos . Pero antes , yo  recomiendo que retireis una parte del agua de cocción . Cuando tritureis , si os gusta la textura espesa habreis hecho bien al sacar una parte del agua , y si os gusta una crema más fluida , tan sólo necesitareis añadir un poco de agua que habíais retirado y seguir triturando .

Ah, y antes de triturar , añadir a la cazuela un poco de queso azul , que es lo que le dará nombre y personalidad a la crema. Por supuesto , que la idea nace de los quesitos que habitualmente se le añaden a las cremas a la hora de triturarlas, pero como en casa nos gusta este tipo de queso ,probamos y vimos que quedaba muy bien. También puedes probar con otros tipos : parmesano , manchego ...

ingredientes :

Cebolla de figueras

patata

calabacín

Aceite de oliva

sal

queso azul

Como veis , no os pongo cantidades , vosotros mismos . La patata le dará cuerpo a la crema, y la cebolla mucho gusto. Experiementad y encontrareis las cantidades que más os gusten.

Que aproveche !

I ara en català:

Hola, avui us porto una sencilla crema de carbassó, que ,al portar una mica de formatge blau, crec que la podríem anomenar "crema de carblausó", tot i fent un magnífic joc de paraules. Si, si, ja ho sé que m'ho trobaré als comentaris, però que voleu, per una vegada que faig un "xist"...
Aquesta recepta està dedicada a unes amigues del càmping a on pasem les vacances i   que aquest estiu la van tastar i em van demanar que poses al blog la recepta. La veritat és que no té gaire secret, però m'hi vaig comprometre i aquí la tenen.
Per fer aquesta crema faig servir bàsicament carbassó i hi afegeixo ceba, patata i a vegades pastanaga. És una crema molt versàtil i admetria altres ingredients, però bàsicament en faig servir aquests tres o quatre.
Per arribar a obtenir una crema podem anar per diversos camins, Ho podem posar tot a bullir i triturar despres, però a mi m'agrada començar per sofregir una mica la ceba i despres la patata, trobo que la crema final té un altre gust.
Doncs aixó: Posem un xic d'oli d'oliva a la cassola a on farem la crema. L'escalfem i hi fem enrossir la ceba tallada finament. Mentre pelem les patates ,les tallem com per truita, i les posem a enrossir juntament amb la ceba, que ja estarà avançada. Tapem la cassola i cuinem tot el conjunt suaument, durant uns 10 minuts.
Pasat aquest temps, afegim el carbassó pelat i tallat a trossos. Li donem dues voltes i  hi posem aigua, just a cobrir. Deixem coure 10 minuts, o fins que tot serà tendre. El temps és orientatiu, però no us paseu. Cal que la verdura quedi tendre però no pasada.
Quan tot serà tendre, triturarem. Però abans, jo us recomano que retireu una part de l'aigua de cocció. Quan tritureu, si us agrada la textura espesa haureu fet bé de treure una part de l'aigua, i si us agrada una crema més fluida, tan sols haureu d'afegir una mica de l'aigua que havieu retirat i seguir triturant.
Ah, i abans de triturar, afegiu a la cassola una mica de formatge blau, que és el que li donará nom i personalitat a la crema. Per suposat, que la idea neix dels formatgets que habitualment se li afegeixen a les cremes a l'hora de triturar-les, però com a casa ens agrada aquest tipus de formatge, vàrem provar i vam veure que quedava molt bé. També podeu provar amb d'altres tipus: parmesà, manxego...
Ingredients:

• Ceba de figueres
• Patata
• Carbassó
• Oli d'oliva
• sal
• Formatge blau

Com veieu, no us poso quantitats, vosaltres mateixos. La patata us donarà cos a la crema, i la ceba molt de gust. Experiementeu i trobareu el vostre gust.

Que aprofiti!!

COCA DE RECAPTE

Hola, ja estic aquí, despres de molts dies de no publicar res. Han pasat moltes coses, però ja us en farè 5 céntims un altre dia. Avui us convido a fer aquesta COCA DE RECAPTE, molt fàcil i molt divertida de fer!!
Ja feia temps que hi anava al darrere, i avui que tenia una miqueta més de temps, m'hi he posat. I tot buscant per la xarxa, he trobat un video molt interessant  . El forner Toni LLorens d'Alacant, ens ensenya tot un seguit de coques molt singulars, i allà hi podem veure com fa la base de la coca, o sigui, la massa. Les proporcions les he tret de les seves indicacions i tot seguit us les poso. Tot i que les coques de recapte són un producte genuí de les Terres de Ponent, en el reportatge en Toni s'hi refereix a una de les elaboracions com a "recapte", i n'explica el possible origen. No deixeu de veure el video si us agrada aquest món!!

Per fer la massa:

• 1/2 kilo de farina de forner
• 5 grs de sal
• 20 grs de llevat fresc de forner
• 170 ml d'aigua
• 180 ml d'oli d'oliva extraverge

Posa tots els ingredients a dins d'un recipient. Desfes el llevat amb els dits, i barreja tots els ingredients. Treu la bola del recipient i acaba d'amassar-la a sobre del marbre. Deixa que reposi una estona per tal que perdi elasticitat. 

Estira la masa com vulguis. En aquest cas, jo he dividit la massa en dues parts per fer dues coques. Posa les bases al damunt de la plata del forn, i ja les pots guarnir. Jo he posat rodanxes de tomaquet madur, tires de pebrot verd, tires de pebrot vermell , xampinyó, ceba tendra, carxofa i salsitxa esparracada. Rega-ho tot amb un bon raig d'oli i assaona-ho amb sal, pebre i orenga.

Per suposat, el farciment és optatiu, i sempre hi podeu posar el que us agradi més i tingueu més a ma. Per això es diu "coca de recapte", suposo...

Deixeu les coques tapades una estona, perque llevin una mica i ja les podreu enfornar. Jo les he posat a mitja alçada, a 200º , durant 30 minuts, pero això és orientatiu, haureu d'anar mirant depenent del vostre forn. 

I així és com us quedaran, boníssimes!!

Que vagi de gust!!

SOPA DE PEIX "IMPORTANT"

Hola!! Aquesta sopa té aquest nom perque és un xic més laboriosa que la sopa de peix normal, però realment el resultat paga la pena. L'acostumo a fer quan tinc força "material" al congelador, ja sabeu, caps i espines que vas guardant quan compres peix i la peixatera et diu "el cap el voldràs??". Jo sempre m'ho quedo, i tambè les espines, i quan ja en tinc força,  doncs faig aquesta sopa. El millor de tot és que en podeu fer una bona quantitat i congelar el que us en sobri, per dos o tres àpats més. D'entrada us dic que el desplegament d'estris i temps és una mica  més que en una sopa normal, i per això ,cal aprofitar l'esforç i guardar per altres àpats.
Va, que comencem:
La idea principal és que és una sopa "enriquida". Normalment, la sopa de peix és una infusió de peixos diversos amb unes verdures que li donaran flaire i un sofregit de ceba, all, tomàquet...Això segons cada casa, es clar!!. Doncs en aquest cas, les verdures que hi dónen aroma les faig una mica a banda , les trituro i les incorporo a la sopa, . D'aquesta forma, la sopa queda més cremoseta i porta tota la fibra de les verdures.
La idea va nèixer "d'enriquir " la sopa que faig a l'escola, que quedava molt aigualida, i de donar-li més volum i prestància. Des que la faig així, els nens diuen que els agrada més!!

Bé, aqui teniu els primers ingredients. Al plat de dalt a l'esquerra hi ha les verdures "triades" que cuinarem i triturarem per enriquir la sopa. Hi ha porro, branques d'api, pastanaga i alls pelats. També hi podrieu posar xirivia, carbassa, o la verdura que més us agradi...Al plat de la dreta hi ha les parts menys "nobles" d'aquestes verdures, es a dir les fulles més verdes i fibroses. Aquestes NO les llençarem, es clar, ens serviran per donar aroma i les afegirem a la cassola a on cuinarem el peix. I a la part de sota, els ingredient per fer el sofregit, és a dir, ceba, tomàquet i en aquest cas, una miqueta de llorer.

Som-hi. Com ja us podreu imaginar, necessitarem tres cassoles. Una petita per fer el sofregit de tomàquet, una de mitjana per les verdures , i una de grossa per fer la sopa de peix.

Començarem amb el sofregit. En un cassó posem a fregir la ceba, amb oli d'oliva, i quan serà ben rossa ,afegim el tomàquet. Deixem que tot vagi agafant la concentració necessaria, fins a tenir un sofregit bén espès, amb aspecte de melmelada. El reservem.

Bé, aquí teniu el peix. Ja us he dit que en part és el que tenia congelat, però a la peixatería he comprat una mica més, i sobretot, he agafat unes quantes galeres, que li donaran un gustet a marisc molt bó. Sempre que feu sopa de peix, és molt important que hi poseu alguna closca, com ara galeres o cranc de platja, el de color ros, que hi donaran un gustet molt elegant.A més de la closca, com veieu, hi ha un petit congre, lluernes, cintes i un cap de rap, així com caps i espines de lluç.

Doncs anem amb el peix. El rentem a sota l'aixeta i el reservem.Posem  una olla alta al foc i, amb un xic d'oli d'oliva, sofregim les closques, en aquest cas les galeres, fins que quedin ben rosses per totes bandes. Això és important per que el gust final de la sopa no té res a veure si hem enrossit o no el marisc.Posem el peix que teniem reservat a sobre de les galeres i ho cobrim amb aigua. Afegim les verdures menys "nobles" i ho posem a bullir, tot junt, una mitja hora.

Aquí teniu la sopa en els seus inicis, les galeres enrossint-se.

I aqui, un cop rosses les galeres, ja hi hem afegit el peix ,les verdures i ho hem cobert tot d'aigua.

Ara anem per les verdures que ens "enriquiran " la sopa. En una cassola mitjana, amb un xic d'oli d'oliva les posem a sofregir i les anem remenant, amb una cocció suau però constant, fins que seran una mica rosses i caramelades.En aquest punt hi afegim una mica de pebre vermell dolç i una miqueta de vi blanc, i deixem que se'n vagi l'alcohol. Cobrim les verdures amb aigua i deixem que coguin fins que seran bén toves. En aquest punt ja les podeu triturar, ben fines i reservar el purè que n'obtindreu. Per suposat, podeu prescindir del pebre vermell, i del vi, o  substitur aquest per una copeta de cointreau, o anís, o l'aroma que més us agradi. Es questió que experimenteu i trobeu el camí que més us agradi!!

Aquí teniu les verdures ja triturades. Com veieu, la textura és de puré espès, i això ho aconseguireu quan afegiu l'aigua per coure-les. No cal afegir ni massa ni poca, tan sols la justa.

I ara que ja tenim els tres elements, tan sols queda ajuntar-los. Colarem la sopa de peix, i en una cassola prou gran (que pot ser la mateixa a on heu fet la sopa) ajuntarem el brou de peix, el puré de verdures i el sofregit de ceba i tomàquet concentrat.

 Separem el brou que volguem congelar i el guardem, per exemple, en ampolles de 1 1/2 litre . D'aquestes quantitats que veieu a les fotos, jo n'he fet 3 ampolles, es a dir, gairebé 5 litres que em donaran per 3 àpats. Feina feta no té destorb!!. I quines són  les quantitats que hem de fer de puré, i de sofregit?? I en quina proporció hem de fer la barreja?? Aquestes preguntes les haureu de respondre vosaltres amb l'experiència. Si us agrada cremós i espès, doncs força verdures, si us agrada no tant pujat de sofregit, doncs hi poseu una punta i la producció que us en sobri doncs cap a la nevera, que sempre va bé tenir sofregit per uns macarrons, per un arròs...Això ja ho anireu veient, jo tant sols us dóno una pauta per fer una sopa de peix "important".

Ah!!, i això no s'ha acbat. Per finalitzar, posem a bullir la sopa que haurem decidit reservar i hi afegim arros, mitja tassa de café per persona. Ho deixem 15 minuts i ara si que ja podrem menjar la nostra sopa de peix.

Que aprofiti!!

CRESTES AL FORN

Seguint en la linea de millorar la nostra alimentació, avui us proposo substituir unes crestes o "empanadilles" fregides per unes de fetes al forn.
En aquest cas tant sols es tracta d'acabar les empanadilles al forn , i aprofitar per pintar-les amb una mica d'ou batut i espolsar-hi pel damunt sèsam cru, que li donarà un toquet molt interessant, al mateix temps que aportarà calci.
Les he fet com sempre, segur que tots teniu la vostra recepta preferida. Aquestes porten un sofregit de ceba i tomàquet,amb una miqueta de sucre i sal, i despres tot barrejat amb ou dur trinxat, tonyina, olives farcides trinxades i formatge ratllat. Són com les que feia a l'escola, i us puc dir que aquell dia els nens fèien festa grossa!!
Les he tingut 15 minuts al forn, a 180º, i l'ultim minut li he posat el gratinador, per acabar de torrar-les.En aquest punt,quedeu-vos al davant del forn amb la port una mica oberta i observant tota l'estona, que els gratinadors són molt traïdors!!.  Són un bon recurs per sopar, o per portar a la feina si sou de la cultura del "tapper". S'aguanten molt bé a la nevera uns quant dies, ben tapades, i despres nomès cal donar-les un cop de microones, o menjar-les fredes, que també son molt bones.

Que vagi de gust!!

UNES ALTRES BRAVES SÓN POSSIBLES!!

Doncs si, avui us porto una altra forma de fer les "braves" que tant ens agraden, però una mica adaptades als temps que corren. Si,si, ja sé que els més ortodoxes potser em voldreu fer veure que no són les autèntiques, que els falta la màgia del fregit i la textura cruixent que hi dóna... Us dono la raó, però aquestes no estan gens malament com a substitutiu, i eviten tot el tema del fregit.
De fa uns mesos que m'agrada llegir sobre alimentació, dietes, aprofitament dels aliments, tècniques de cocció, etc... En fi, tot allò que està relacionat amb el fet d'alimentar-se!! He vist que entre els nutricionistes, metges i altres professionals  hi ha molts punts de vista, fins i tot contradictoris, però en una cosa que tots coincideixen és que el fregit és una de les tècniques de cocció que hauriem de restringir més. I encara s'hi posen més d'acord en que ,de tots els fregits, el més "prescindible" de tots haurien de ser les patates...Snif!!

Com us estareu imaginant, la cocció de la patata la farem amb el microones, i l'acabem amb el forn.Comencem pelant i tallant les patates a daus, com si les anessim a fregir. Rentem els bocins i els posem a una plata de vidre, que pugui anar al microones i al forn. Els salem i hi posem un fil d'oli














. I ara, molt important, tapem la plata amb paper de film ,mirant que quedi hermètic.















Fiquem la plata al microones i li donem màxima potència durant uns 10 minuts.
Treiem la plata del microones i ,amb molt de compte, li treiem al paper de film. Sortirà molt de vapor de dins, així que al tanto amb les cremades!!

Veureu que les patates s'hauran cuit en un vapor "sec", i s'assemblen a quan les hem fregides en un oli no gaire calent.Ara és el moment  d'"amanir-les".










Podem posar-hi una mica de pebre vermell, orenga, herbes de provença , i un xic de la salsa brava que més ens agradi, o sofregit de tomàquet i una mica de bitxo... En fi, com més us agradi.


Es remena tot, amb compte que no s'aixafin les patates, i es posa al gratinador uns minuts, fins que les patates siguin torradetes i s'hagin "begut" la salsa

I ja està. Aquesta és una forma de fer les patates que els podeu ensenyar als vostres fills adolescents, si voleu que en els seus primers passos a la cuina no manipulin olis roents, i a més, comencin a conèixer que hi ha formes més sanes de menjar coses divertides!!

LAGAR SANT ANDREU

Ahir vam sopar, per fi, al restaurant Lagar de Sant Andreu (C/ Llenguadoc,6), i dic per fi per que fa temps que hi volíem anar. Com que vivim a prop i hi pasem pel davant moltes vegades, sempre ens ha cridat l'atenció i fins i tot hem buscat informació i opinions a la xarxa. Val a dir que totes les opinions el deixen molt bé, i ,desprès de la visita, no podem més que reafirmar a tots aquells que el recomanen.
Una de les coses que em van semblar més interessants és que hi ha plats, tant dels entrants com dels segons, que els pots demanar en mitges raccions, a un preu molt acurat i gens escasses. Així, quasi tots vam fer dues mitges raccions i un segon , o fins i tot tres mitges raccions i prou. Així pots tastar més coses, i en cap cas el preu es dispara.
Tambè ténen menú degustació ,que no el vam fer però quan tornem el farem. El preu és molt correcte i el vam veure a una taula del costat, i ,la veritat, està molt bé.
El local és molt elegant i tranquil, i s'hi està molt bé. Si hi ha algun "però", es en quant a la música. Està baixeta i no destorba, però en alguns moments la selecció no és la mes adient. Però suposo que això va a gustos.
El personal que ens va atendre, molt professional i molt atent i agradable en tot moment.
Ideal per a una petita celebració  o un sopar tranquil.
I el menjar, tot molt bó. Producte ben tractat, sense pretensions i amb una presentació molt acurada. De ben segur que aviat en tornaran a veure!!

Daus de salmó amb vinagreta de pebre rosa

1/2 racció de morcilla de Burgos amb ganche de poma

Magret d'anc amb taronja,  i milfulls de verdures i formatge de cabra

1/2 racció de broqueta de pollastre i llagostins, amb el seu suc i sèsam

Ous estrellats amb patates i foie poelé

1/2 racció de coca de folgueroles amb escalibada i seitò

1/2 racció d'amanida de contrastos

1/2 racció de pop a la gallega

Us deixo unes fotos dels plats que vam tastar. I falten les fotos de les postres, que no en vam fer. Copa de gelat de llet merengada i mousse de turrò, boníssim, i mojito amb gelat de llimona, que no va agradar a tots en la mateixa intensitat.
Tornarem!!

PATÉ VEGETAL

Avui us porto un patè molt saludable i ,al contrari del que podria semblar, molt potent i gustòs. Es un patè totalment vegetal, a on es combinen les verdures i les llavors, tota una barreja de salut, calci, olis vegetals i fibra. Ideal per esmorçar, en torradetes, o en entrepà, o per sopar, com a dip per a verduretes.
Que us vagi de gust!!!

INGREDIENTS:

• Ceba de figueres 1 peça mitjana
• pastanaga 1 peça mitjana
• pebrot vermell ½ unitat mitjana
• carbassó 1 peça mitjana
• un parell de xampinyons grossos
• uns branquillons de julivert
• all 4 grills pelats
• oli extra verge el necessari
• pipes de carbassa ½ tassa de cafe
• pipes de girasol ½ tassa de cafe
• llavors de sesam 1 cullerada sopera

Posem una paella al foc suau i torrem les pipes, a poc a poc i movent la paella per tal que les llavors es torrin per tot arreu sense cremar-se. Les treiem i les reservem.
Sense apagar el foc, ara hi posem les llavors de sesam i tambè les torrem. Sempre a foc suau i movent la paella. Quan comencin a saltar, com les crispetes, ja les podem treure de la paella i reservar.
Mentre hem fet això, haurem anat rentant i tallant les verdures a petits bocins. Penseu que ara, el que farem ,es coure les verdures molt suaument i durant una llarga estona, per tal que perdin la major quantitat d’aigua possible i no se’ns cremin. Per això és molt important que els bocins siguin petits, per tal que la pèrdua d’aigua sigui més eficaç.
Posarem les verdures tallades a la paella on hem torrat les pipes, amb un fil d’oli i a foc molt, molt suau. 

Tapem la paella per tal que les verdures comencin a suar, i les anem coent força estona. Les salpebrem i les anem vigilant, remenant tot sovint... El resultat final ha de ser com una melmelada. Ja veureu que el resultat haurà reduït de volum, ja que gran part d’aquest és aigua de vegetació que s’haurà evaporat.
En aquest procès les verdures hauran concentrat gustos, i hauran guanyat potència ,gracies als torrats que s’hauran generat. En cap cas busquem una “verdura tan sols bullida”, és per això que, insisteixo, la cocció ha de ser llarga i molt curosa. El resultat pagarà la pena!!
Ara, afegim a la paella un xic més d’oli i les pipes i les llavors de sèsam torrades, i ho barregem tot ,amb l’ajuda d’una llengua. Li donem 5 minuts més de cocció, també suau, i ho retirem.


Ho posem al got triturador i ho triturem amb el túrmix, arreglant de sal i pebre. Ho posem a un pot amb tapadora i ho guardem a la nevera, a on se’ns conservarà uns quants dies












Quan serà fred, encarà guanyarà més cos i serà un patè força untuós, ideal per sopar o esmorçar amb unes torradetes.
Per descontat que aquesta es la preparació bàsica, podeu afegir les verdures que volgueu i per suposat les espècies que més us agradin. Li podeu donar un toquet del màrroc, per exemple, amb una mica de canyella i comí en pols. O una mica més ibèric, amb una miqueta de pebre vermell en pols!!