MUSCLOS AMB PATATES A LA MARINERA

Bon dia a tothom!!
Fa uns dies que vam passar un cap de setmana amb uns amics, i com no, uns dels temes recurrents d'aquells dos dies van ser el menjar i el vi. I tot parlant de menjar, va sortir el capítol "musclos"; Així estan boníssims, així estan millor... I xerrant xerrant, el que son les coses ,hem quedat per fer una trobada de "musculació", o sigui, un dinar de musclos cuinats de formes diverses.

Per obrir boca, jo vaig fer aquests "a la marinera", una mica clàssics però boníssims, i amb un parell de variants respecte a la recepta mes tradicional.

En aquest cas porten patates, i a més a més , el musclo s'obre a dins mateix de la salsa, que he trobat moltes receptes que els musclos s'obren primer i s'ajunten amb la salsa.

El fet de posar patates és per aprofitar el principi del suquet. Com ja sabeu, en un suquet, la patata és gairebé tant bona com el peix, ja que actua com una esponja i s'ha amarat dels sabors dels peixos i la salsa. Així, les patates resten boníssimes i ens ajuden a complementar i fer "més" plat.

Va, comencem:
INGREDIENTS: Els que veieu a la fotografia, sempre una mica a ull. Ceba picada, all picat, julivert picat, patates a daus, tomata ratllada sense pell ni llavors i els musclos nets.  A la foto falta el pebre vermell i la farina, tingueu en conte que també en necessitareu.

Posem una cassola al foc, prou gran per que hi capiguen els musclos. Tingueu en conte que s'obriran i ocuparan el doble gairebé. Escorrem i eixuguem amb un drap net les patates.Posem suficient oli d'oliva 0'4º i rostim les patates, sense pressa...quan seran rostides i daurades, les reservem.

Retirem l'excès d'oli i comencem el sofregit amb la ceba i l'all.

A continuació, afegim una mica de pebre vermell i tot seguit la tomata ratllada. Continuem el sofregit deixant que tot el conjunt es concentri.

Ens acostem al final!! Ara ,empolsem el sofregit amb una cullerada de farina i deixem coure 1 minut, per tal que la farina es cogui.

Afegim els musclos, els donem unes voltes per que "s'arrebossin" amb el sofregit, afegim les patates i tapem la cassola. 

Ara es produeix la "màgia": Per efecte del vapor, els musclos s'obriran, deixaran anar la seva aigua, que es barrejarà amb el sofregit i per efecte de la farina que hi hem afegit, la salsa quedarà espesseta i tot el conjunt serà irressistible!! En aquest procès és necessari que aneu sacsejant de tant en tant la cassola, per que tot el conjunt es vagi integrant

Des de que tapem la cassola , com a molt passaran 10 minuts que ja tindreu els musclos oberts i la salsa acabada. Val a dir, que si us atreviu no li va gens malament un bitxet quan feu el sofregit, i per beure un bon vi blanc.

Que aprofiti!!

ESBERGINIES A LA "PARMIGGIANA"

ESBERGINIES A LA "PARMIGGIANA"

Avui us porto un plat "d'aprofitament"...Ben bé no he seguit la recepta clàssica, que en el seu interior porta mozzarella, però el que us vull explicar d'aquest plat és més aviat la técnica que he fet servir per que el resultat sigui ben gustòs i gens oliós.El procès és una mica laboriós però paga la pena, ja veureu!!

Els ingredients son els que veieu a la fotografia, i com veieu , no hi ha gaires. Dues esberginies que calia cuinar, una mica de parmesà, ceba i tomàquet.

Comencem encenent el forn. Com sempre, aprofiteu que fareu servir el forn per fer algun pastís o alguna altra cosa (patates al caliu, escalibar algun pebrot, escalibar algun tomàquet per fer romescu...), per tal d'aprofitar l'energia. Si us planifiqueu, estalviareu!!

Pelem les esberginies i les tallem a rodanxes, les posem en una plata de forn, a sobre de paper sulfuritzat, i les ruixem amb un fil d'oli d'oliva i una mica de sal. Posem la safata al forn,a mitja alçada, calor a dalt i a baix, i a 200º de temperatura, i ho deixem per espai de 20 minuts .

A part comencem un sofregit. Paella, oli d'oliva i ceba a dauets o a "brunoise", com diem els cuiners...Quan la ceba estara ben sofregida, afegim el tomàquet i anem coent a poc a poc fins que en resultarà una salsa espesa, però sense que arribi al punt de sofregit-melmelada. Penseu que s'haurà d'acabar al forn.

Ara pelem els tomàquets. Aquest pas es opcional però val la pena que hi dediqueu una mica d'esforç ja que el resultat serà més bó. Jo els he pelat amb un ganivet de serra, però tambè els podeu pelar escaldant-los en aigua bullint durant uns segons.

Els tallem a rodanxes i els posem a una plata a sobre de paper, com les esberginies.  Els assaonem amb sal i una miqueta de sucre i els enfornem durant 20 minuts o fins que veieu que comencen a concentrar-se.

Aquí podeu veure els tomàquets ja cuits

I aquí ja tenim els ingredients per començar a preparar la plata d'esberginies. Com veieu, el fet d'enfornar les rodanxes d'esbergínia i tomàquet és el que jo volia destacar d'aquesta recepta. Els vegetals perden la seva aigua en gran part i el resultat és una mena de pastís o lassanya bén concentrat i amb un gust molt intens.

Podeu disposar els ingredients com volgueu. Jo he fet dues capes de sofregit, esberginia, tomàquet, sofregit i fulles d'alfàbrega (perqué en tenia una planteta i ho he aprofitat, tambè podrieu posar orenga seca...)

 Aquí teniu la plata, llesta per anar al forn. La hi posem uns 20 minuts, ,a mitja alçada, calor a dalt i a baix, i a 200º de temperatura.

 I aquest és el resultat final. Quan surti del forn us recomano que la deixeu reposar una estoneta, per que tot el conjunt s'integri i perdi la calor. així mateix, si ho poseu a la nevera i ho menjeu a l'endemà, ho podeu menjar fins i tot fred, que està boníssim!!

Bon profit!!!

MONGETA VERDA I "PESTO"

MONGETA VERDA I "PESTO"

Avui us porto un "platillo" molt refrescant que ens van ensenyar els nostres amics de la Garrotxa, en Lluís i la Marta. Aquest estiu ens van visitar uns dies i van portar mongetes del seu hort. i van proposar de cuinar-les d'aquesta forma que avui us mostrarè.

Es tracta bàsicament d'una verdura cuinada com de costum però amanida amb un pesto que haurem fet nosaltres mateixos. El pesto acostuma a portar pinyons, alfàbrega i parmesà. Però en aquest cas, com no tenia pinyons ,he posat ametlles i avellanes i el resultat ha estat molt bó.

INGREDIENTS:

• Mongetes verdes
• patates
• oli d'oliva
• avellanes torrades
• ametlles torrades
• formatge parmesà
• fules d'alfàbrega
• sal
• all (opcional)

Tallem i rentem les mongetes, i pelem i rentem les patates.                                                     Posem a coure les mongetes fins que seran cuites. Les "pesquem" i les deixem a una safata que es refredin.                                                 Tallem les patates a bocins i fem el mateix que amb les mongetes.

 Fem el "pesto". per això triturem amb l'ajuda d'un braç triturador tots els ingredients, fins a obtenir una salsa.                                                   Com veieu no us poso quantitats per que cada un es faci la salsa al seu gust

Triturem per obtenir la salsa

 Amanim amb la salsa de pesto la verdura que tindrem tèbia, i ja està. Ara podem posar la safata a la nevera , així quan ens ho mengem estarà fresquet
Una altra forma de menjar la verdura, `perque no sigui tant aborrida
Gràcies Marta i Lluís!!
Que vagi de gust!!!

HUMMUS DE CIGRONS AMB "PICO DE GALLO"

Avui, despres de molt de temps d'inactivitat, torno amb aquesta mena d'HUMMUS de cigrons barrejat amb "PICO DE GALLO", una fusió entre la cuina d'orient i la mexicana, que se'ns va acudir per "netejar" la nevera abans de marxar de vacances. Per a la base, vam utilitzar les "tortilles" del Mercadona, que fetes d'aquesta forma que veureu us poden donar molt de joc-

Anem amb la recepta, fresqueta fresqueta!!

ELS INGREDIENTS:

• 4 "tortillas" precuites (les del Mercadona, per exemple)
• 1 pot de cigrons cuits
• Tahine (pasta de sesam torrat)
• suc de llimona
• oli d'oliva 0.4º
• comí molt
• "Pico de gallo" (ara us ho explico...)

EL "PICO DE GALLO"

Aquesta és una preparació típica de la gastronomia mexicana, i consisteix en una barreja de verdures tallades a cuadrets i amanides amb suc de llima i força coriandre fresc picat. En aquest cas i per aquesta recepta hem fet el "pico de gallo" més conegut, a base de ceba tendra, tomàquet madur, suc de llima, coriandre fresc i una miqueta de "bitxo" fresc, per donar-li un puntet picant i divertit. No us poso quantitats, va a gust de cadascú , però el que si que heu de fer-lo amb una miqueta d'antelació per que tot el conjunt quedi "cuit" per l'efecte de la llima.

PER LES "TORTILLAS":
Amb aquesta mena de panets extraplans que ens diuen que serveixen per fer burritos, nosaltres hem fet una base cruixent.

Per aixó, tallem cada tortilla com veieu a la fotografia, i posem els rectangles a una paella ,sense res d'oli, i a foc suau,per tal que es vagin torrant.

Els anem donant la volta, vigilant que no es cremin, i passats uns 5 minuts, ja els podrem treure. veureu que en refredar-se quedaran durs i cruixent.Així  els reservem

Aqui podeu veure les nostres "bases" cruixents quan ja les hem donades la volta

                                         

                                         

 

Els retalls que us han quedat de fer els rectangles, talleu-los a bocins i torreu-los també a la paella despres de fer els rectangles. Aprofitareu la calor residual de la paella i despres els farem servir per donar un toc més cruixent.                                                                                                                                    

Ara prepararem l'hummus. De receptes en podeu trobar un munt, però a casa ,basicament, el fem amb cigrons cuits, una mica de tahina, suc de llimona, comí molt, sal i oli. De vegades afegim un iogurt per tal de fer-lo més fi, però en aquest cas no n'hi he posat perque volia que quedès més espès.

Ja sabeu, tot al vostre gust.Barrejar, triturar, tastar i corretgir.

Aqui teniu l'hummus acabat , i amanit amb pebre vermell, sal i oli d'oliva. I ara ja podem començar a confeccionar el plat

. Per aixó posarem una mica d'hummus al damunt de cada cruixent. Aqui teniu dues versions amb les que varem provar, jo us recomano la segona ja que en te menys i és més facil de menjar.

li afegim els cruixents que hem fet amb els retalls, I al damunt ja podem posar el "pico de gallo", al vostre gust.

I ja està. Ara nomès cal que trieu un bon vi blanc ,fresquet, i a sopar. Aquestes torradetes també es poden fer cuadrades, a modus de "montadito", ideals per a un buffet, o un aperitiu.

Que aprofiti, i BONES VACANCES!!!

https://www.google.es/?gfe_rd=cr&ei=rRiqV6T3HrCp8wenio7IBg&gws_rd=ssl

LLUÇ A LA "LLAUNA", o d'una forma que ens agrada molt a casa...

Hola, avui us porto un plat de peix que es fa molt rapid i està molt bó.  Li dic a la "llauna" perque els ingredients que hi porta són mes o menys els d'aquest plat tan famós de la nostra cuina, i de veritat que està molt bó i és molt fàcil de fer.
És molt important que us prepareu tots els estris i ingredients abans de començar, doncs la cocció és força ràpida i caldrà que ho tingueu tot a punt per que no se us cremi. Ja sabeu que el pebre vermell, si es cuina massa amarganteix el plat...
També cal que la cassola que feu servir sigui antiadherent, ja que li donarem una primera cocció al lluç a la planxa, i si no és així se us enganxaria.
Els ingredients ja els veieu a la primera fotografia. No us en poso mides perque dependrà de si us agrada més o menys l'all, el pebre vermell, el vinagre. .. Les mides de la foto són orientatives.
El lluç d'aquesta elaboració és fresc, i l'he tallat a llomets. Ho podreu fer amb qualsevol tipus de peix, fresc o congelat, però jo us aconsello que feu servir peix blanc, sembla que s'hi adiu més amb la resta dels ingredients.

El primer que fareu serà "marcar" els llomets de lluç a la cassola, amb una gota d'oli i amb força foc, que estigui tot ben calent, doncs no volem que el lluç se'ns enganxi i se'ns trenqui.  La cocció ha de ser potent i ràpida, de forma que per fora faci una lleugera crosta de torrats, però a dins sigui cru i melòs.

 Aquí teniu el lluç, i crec que podreu apreciar el que dèiem, torradet de fora i cru de dins. Fet i fet, l'operació de "marcat" no ens ha portat més de 3 minuts.

 A continuació, farem el contrari. Abaixarem el foc, deixarem que la cassola perdi una mica de temperatura, i posarem una miqueta d'oli d'oliva. Hi afegim els alls laminats i els pebrots, i deixem que tot s'enroseixi una mica.

 Tot seguit, afegim el pebre vermell i a continuació el vinagre, i deixem que redueixi quasi del tot. Vigileu que va molt ràpid!!

 Per acabar, tornem el lluç a la cassola, tapem i deixem que cogui a foc molt suau, no gaire estona, uns 3 ó 4 minuts. En aquest temps, el lluç deixarà anar una miqueta d'aigua, i lligarà la salseta. Si a més, l'ajudeu sacsejant la cassola suaument, com si fèssiu un pilpil, això ja serà de professionals!!

 Apagueu el foc i espolvoreu el julivert picat

 I ja ho podeu servir!! I no patiu, que si us en sobra, a l'endemà fred encara està més bó. Aquest plat només té un problema, i es que la salsa està tant bóna que haureu de vigilar amb el pa!!

Que aprofiti!!! I Si t'ha agradat, deixa el teu comentari!!